Aquest Cap d'Any ( 1 de Gener) teniu tots una cita important a les 7 del Matí a la Punta de Montgó per veure sortir el sol i ballar les primeres sardanes del 2008 . És el segon any que es realitza aquest aplec organitzat per l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu .
Promet un espectacle deliciós , des d'aquest punt de la nostra vila amb vistes tan espectaculars a tot el Golf de Roses. Esperem una nombrosa assistència i com a mínim igualar el rotund èxit de la passada entrada al 2007 .
viernes, 28 de diciembre de 2007
viernes, 21 de diciembre de 2007
Bon Nadal i Feliç any nou 2008
Des d'aquest Blog us desitjo un bon Nadal i que el proper 2008 ens porti molta salut , felicitat i nous reptes i il·lusions per a tots i totes.
miércoles, 12 de diciembre de 2007
El Canigó nevat , tramuntana i esbotzada al Cargol
Avui dia 12 de Desembre la visibilitat era excel·lent , les vistes cap al Canigó ben nevat inmillorables , i la mica de tramuntana i mala mar que quedava de la forta ventada de la matinada , han propiciat els ingredients per aquesta fotografia tan especial .
sábado, 8 de diciembre de 2007
Records d'un passat proper, converses amb en Gabriel d'els "Barrils"
En Gabriel , el mestre :
En Gabriel potser ha sigut el millor pescador de canya des segle XX a l'Escala , l'avi dels "Barrils" és tot un mestre , el meu mestre .Fa ja uns quatre anys que ja no baixa a pescar per que els anys van sumant i el físic va restant però encara avui et pot explicar qualsevol cosa que vulgis saber sobre la pesca a l'Escala.
El meu record de petit es veure'l tots els dies pescant per la Punta , La Platja o la Mar d'en Manassa , baixava a pescar amb bon i mal temps , amb tramuntanes i llevants violents,ve amb sol ve plovent .
M'hi acostava tot sovint per contemplar com s'ho feia per pescar tant , perquè m'expliqués técniques noves i estils diferents . Ell era sempre molt especialista cada dia triava un tipus de pesca diferent i li donava la mateixa importància a la pesca de guiules , sargs ,orades o llobarros .M'hi podia passar una hora mirant-lo i xerrant amb ell. Una virtut important és que no era pas un pescador tancat,no l'importava establir conversa mentre pescava i això et permetia apendre sempre quelcom nou.
Així junt amb el meu avi i el meu pare es va convertir en un dels meus mestres de pesca ,a ell li dec una bona part de la meva afició i una part de la meva formació com a persona. Les aficions es es conserven si la transmissió i l'aprenentatge es estimulant i dinàmic.
Vaig apendre com pescar guiules , també que sota la Riba Grossa hi havien escórpores i altres peixos , que la cura dels estris de pesca és molt important i que de llocs per pescar a l'Escala n'ha han molts i variats. Es qüestió de saber escollir el més adequat a aquella jornada que vols iniciar.
Un dels records més impressionants que em deixa , és veure'l pescant un dia de la impressionant llevantada de l'octubre de 1994 a La Riba , amb onades espectaculars que el deixaven remullat tota l'estona . Era en aquests dies i amb aquesta afició que aconseguia captures d'impressionants llobarros de més de 7kg , qui vol peix s'ho ha de buscar i insistir.
En Gabriel potser ha sigut el millor pescador de canya des segle XX a l'Escala , l'avi dels "Barrils" és tot un mestre , el meu mestre .Fa ja uns quatre anys que ja no baixa a pescar per que els anys van sumant i el físic va restant però encara avui et pot explicar qualsevol cosa que vulgis saber sobre la pesca a l'Escala.
El meu record de petit es veure'l tots els dies pescant per la Punta , La Platja o la Mar d'en Manassa , baixava a pescar amb bon i mal temps , amb tramuntanes i llevants violents,ve amb sol ve plovent .
M'hi acostava tot sovint per contemplar com s'ho feia per pescar tant , perquè m'expliqués técniques noves i estils diferents . Ell era sempre molt especialista cada dia triava un tipus de pesca diferent i li donava la mateixa importància a la pesca de guiules , sargs ,orades o llobarros .M'hi podia passar una hora mirant-lo i xerrant amb ell. Una virtut important és que no era pas un pescador tancat,no l'importava establir conversa mentre pescava i això et permetia apendre sempre quelcom nou.
Així junt amb el meu avi i el meu pare es va convertir en un dels meus mestres de pesca ,a ell li dec una bona part de la meva afició i una part de la meva formació com a persona. Les aficions es es conserven si la transmissió i l'aprenentatge es estimulant i dinàmic.
Vaig apendre com pescar guiules , també que sota la Riba Grossa hi havien escórpores i altres peixos , que la cura dels estris de pesca és molt important i que de llocs per pescar a l'Escala n'ha han molts i variats. Es qüestió de saber escollir el més adequat a aquella jornada que vols iniciar.
Un dels records més impressionants que em deixa , és veure'l pescant un dia de la impressionant llevantada de l'octubre de 1994 a La Riba , amb onades espectaculars que el deixaven remullat tota l'estona . Era en aquests dies i amb aquesta afició que aconseguia captures d'impressionants llobarros de més de 7kg , qui vol peix s'ho ha de buscar i insistir.
Records d'un passat proper, converses amb en "Jaques"
Un altre escalenc del que he aprés moltes coses es en Pepitu , conegut amb el sobrenom de "Jaques".
En Jaques és una persona amable ,senzilla i molt xerraire, quan passes per la Platja i t'el trobes assegut a un banc acompanyat de la seva senyora sempre té una conversa per tothom , es qüestió de parar-te ,escoltar i comentar la jugada.
Els records més llunyans em transporten a les converses que en Jaques tenia amb el meu avi Quimet al Piló de la Platja o a la barana. Els dos eren de la mateixa "quinta" i tenien una bona amistat ,cada matí s'asseien a xerrar durant una llarga estona tot parlant de temes diversos ,sempre amb bon humor. Es per això que la mort de l'Avi el va deixar molt afectat , sempre que ens trobem té un record cap a ell tot rememorant anècdotes i converses passades.
Darrera aquesta gran persona també s'amaga un gran coneixedor de l'Escala i de la seva costa, sovint ens quedem molt temps xerrant distesament sobre pesca , sobre antics pescadors , sobre les arts de pesca antigues a l'escala com la tonyina amb "llença". Espectacular les narracions de la pesca de la Tonyina des de petits bots que eren arrossegats per el pes de més de cent kilos d'aquests peixos tan preuats.
D'altres vegades ens trobem quan estic pescant , primer de tot em pregunta : que , com van les guiules ? bé bé pepito d'aquestes encara s'en pesquen . Seguidament torna a preguntar . d'Orades o sargs n'has pescat cap ? i continua sense deixar-me paraula ... va , aquest alguer ho esta matant tot , ara ja no queda res . Quan li comento que he agafat alguna peça maca , aleshores gaudeix i n'està satisfet.
Igual que amb en Mariano , puc relatar dos records ben vius . Un va passar a la Riba petita , era una tarada un xic plujosa , i jo hi estava pescant. Al recollir una canya vaig veure que portava un pop gros enganxat , poc a poc el vaig anar portant però a ultima hora em va dominar i es va enganxar a la paret de La Riba Petita , es va desenganxar de l'ham i es va escapar . Ui!!! la "bronca" que em va donar perquè no m'havia llançat a l'aigua a agafar-lo , jo pobre de mi que no volia mullar-me les sabates .
Un altre record va ser quan tot pescant a la Riba Grossa , només arribar un estava jo ,em va aconsellar que llances direcció cap al Cargol , hi vaig calar la cala allà on em deia i poc després hi vaig pescar una Orada , a la següent tirada un altre Orada i a la següent tirada un sarg, espectacular!
que per molts anys poguem continuar xerrant i comentant la jugada !
En Jaques és una persona amable ,senzilla i molt xerraire, quan passes per la Platja i t'el trobes assegut a un banc acompanyat de la seva senyora sempre té una conversa per tothom , es qüestió de parar-te ,escoltar i comentar la jugada.
Els records més llunyans em transporten a les converses que en Jaques tenia amb el meu avi Quimet al Piló de la Platja o a la barana. Els dos eren de la mateixa "quinta" i tenien una bona amistat ,cada matí s'asseien a xerrar durant una llarga estona tot parlant de temes diversos ,sempre amb bon humor. Es per això que la mort de l'Avi el va deixar molt afectat , sempre que ens trobem té un record cap a ell tot rememorant anècdotes i converses passades.
Darrera aquesta gran persona també s'amaga un gran coneixedor de l'Escala i de la seva costa, sovint ens quedem molt temps xerrant distesament sobre pesca , sobre antics pescadors , sobre les arts de pesca antigues a l'escala com la tonyina amb "llença". Espectacular les narracions de la pesca de la Tonyina des de petits bots que eren arrossegats per el pes de més de cent kilos d'aquests peixos tan preuats.
D'altres vegades ens trobem quan estic pescant , primer de tot em pregunta : que , com van les guiules ? bé bé pepito d'aquestes encara s'en pesquen . Seguidament torna a preguntar . d'Orades o sargs n'has pescat cap ? i continua sense deixar-me paraula ... va , aquest alguer ho esta matant tot , ara ja no queda res . Quan li comento que he agafat alguna peça maca , aleshores gaudeix i n'està satisfet.
Igual que amb en Mariano , puc relatar dos records ben vius . Un va passar a la Riba petita , era una tarada un xic plujosa , i jo hi estava pescant. Al recollir una canya vaig veure que portava un pop gros enganxat , poc a poc el vaig anar portant però a ultima hora em va dominar i es va enganxar a la paret de La Riba Petita , es va desenganxar de l'ham i es va escapar . Ui!!! la "bronca" que em va donar perquè no m'havia llançat a l'aigua a agafar-lo , jo pobre de mi que no volia mullar-me les sabates .
Un altre record va ser quan tot pescant a la Riba Grossa , només arribar un estava jo ,em va aconsellar que llances direcció cap al Cargol , hi vaig calar la cala allà on em deia i poc després hi vaig pescar una Orada , a la següent tirada un altre Orada i a la següent tirada un sarg, espectacular!
que per molts anys poguem continuar xerrant i comentant la jugada !
viernes, 7 de diciembre de 2007
Records d'un passat proper, converses amb en Rafel i en Mariano Zit
Tot passejant per la Creu o l'Estenedor:
Per la Creu i els seus voltants fa prop de dos anys eren freqüents les trobades i xerrades amb en Rafel o s'un pare Mariano.Tots dos es movien entre La Creu i La Platja ,passejant amunt i avall o cuidant la seva barca.
En Rafel era un enamorat de l'Escala mai es cansava de mirar el blau mar,el recordo vestit amb els seus texans i la camisa sovint blava o a quadres , el seu cabell canós ,el posat ben estirat i caminant sempre de cara a mar.
En Mariano es un autèntic home de mar , un pescador autèntic de l'Escala , atent i amable ,sempre amb una conversa apunt,al igual que el seu fill no parava de passejar amunt i avall per la ronda de la Mar d'en Manassa fins a La Creu ,i quan feia falta col·laborava a la mostra d'oficis de la Festa de la Sal.
Recordo mentre estava jo pescant allà a l'antic trampolí de La Creu veure entrar en Rafel i en Mariano amb la seva barca "Patirem" sobretot per les bones diades de primavera . Solia venir de calar les nanses o de fer córrer la sípia, la conversa començava amb una salutació quan passava pel meu davant , seguidament quan desembarcava jo m'hi acostava i solia preguntar-li com li havia anat la calada , si estaven pescant força els darrers dies entre altres coses .Amb el seu posat seriós però sempre molt atent,en Rafel, m'explicava com funcionaven els estris i de pas s'interessava també per si jo havia pescat quelcom o m'aconsellava cap on havia de llançar.
Com jo quasi sempre he anat a a pescar entre la Platja i la Creu, ell sempre que em veia s'aturava per preguntar com m'anava i xerrar una estona , m'explicava l'abundància de peix antigament a l'Escala , records que ell tenia de les barques a La Platja i de la vida temps enrera a l'Escala. Jo embadalit l'escoltava sense interrompre'l ,que m'hagués agradat a mi viure en aquells temps!.
Del seu pare,en Mariano , em ve el record de veure'l assegut vora la barraca de la Creu fabricant o reparant les nanses i la xarxa.
Em venen a la memòria dos records ben vius d'en mariano , una tarda de primavera de fa uns tres-quatre anys i ja amb una edat avançada continuava saltant les roques de La Creu amb el seu bastó , s'apropava a la vora del mar per anar a veure el fons i encara m'avisava si veia un cranc ben gros. jo li comentava , Mariano vigila al caure , ell em responia " ui, em conec molt bé aquestes roques ,d'aquí no rellisco".
L'Octubre de 2003 , amb un llevant impressionant ens vam trobar prop de la barana de la Platja , les onades arribaven prop de la barana i ell ja em comentava que feia molts i molts anys que no n'havia vist un temporal tant potent. De sobte m'agafa el braç i m'avisa apartem-nos que ve una de forta (onada) , i efectivament després d'arraconar-nos una forta onada va saltar per sobre la barana envaint el passeig. Ell ja feia estona que l'havia vista , potser havia vist ja l'esbotzada intensa al Cargol o a la Punta, o potser era una mescla d'intuïció i saviesa .
Per la Creu i els seus voltants fa prop de dos anys eren freqüents les trobades i xerrades amb en Rafel o s'un pare Mariano.Tots dos es movien entre La Creu i La Platja ,passejant amunt i avall o cuidant la seva barca.
En Rafel era un enamorat de l'Escala mai es cansava de mirar el blau mar,el recordo vestit amb els seus texans i la camisa sovint blava o a quadres , el seu cabell canós ,el posat ben estirat i caminant sempre de cara a mar.
En Mariano es un autèntic home de mar , un pescador autèntic de l'Escala , atent i amable ,sempre amb una conversa apunt,al igual que el seu fill no parava de passejar amunt i avall per la ronda de la Mar d'en Manassa fins a La Creu ,i quan feia falta col·laborava a la mostra d'oficis de la Festa de la Sal.
Recordo mentre estava jo pescant allà a l'antic trampolí de La Creu veure entrar en Rafel i en Mariano amb la seva barca "Patirem" sobretot per les bones diades de primavera . Solia venir de calar les nanses o de fer córrer la sípia, la conversa començava amb una salutació quan passava pel meu davant , seguidament quan desembarcava jo m'hi acostava i solia preguntar-li com li havia anat la calada , si estaven pescant força els darrers dies entre altres coses .Amb el seu posat seriós però sempre molt atent,en Rafel, m'explicava com funcionaven els estris i de pas s'interessava també per si jo havia pescat quelcom o m'aconsellava cap on havia de llançar.
Com jo quasi sempre he anat a a pescar entre la Platja i la Creu, ell sempre que em veia s'aturava per preguntar com m'anava i xerrar una estona , m'explicava l'abundància de peix antigament a l'Escala , records que ell tenia de les barques a La Platja i de la vida temps enrera a l'Escala. Jo embadalit l'escoltava sense interrompre'l ,que m'hagués agradat a mi viure en aquells temps!.
Del seu pare,en Mariano , em ve el record de veure'l assegut vora la barraca de la Creu fabricant o reparant les nanses i la xarxa.
Em venen a la memòria dos records ben vius d'en mariano , una tarda de primavera de fa uns tres-quatre anys i ja amb una edat avançada continuava saltant les roques de La Creu amb el seu bastó , s'apropava a la vora del mar per anar a veure el fons i encara m'avisava si veia un cranc ben gros. jo li comentava , Mariano vigila al caure , ell em responia " ui, em conec molt bé aquestes roques ,d'aquí no rellisco".
L'Octubre de 2003 , amb un llevant impressionant ens vam trobar prop de la barana de la Platja , les onades arribaven prop de la barana i ell ja em comentava que feia molts i molts anys que no n'havia vist un temporal tant potent. De sobte m'agafa el braç i m'avisa apartem-nos que ve una de forta (onada) , i efectivament després d'arraconar-nos una forta onada va saltar per sobre la barana envaint el passeig. Ell ja feia estona que l'havia vista , potser havia vist ja l'esbotzada intensa al Cargol o a la Punta, o potser era una mescla d'intuïció i saviesa .
domingo, 2 de diciembre de 2007
Reflexions sobre una crisi anunciada ,més 2nes residències?
La continuada construcció de segones residències dintre o a les afores de la nostra vila pot amagar l'inici d'una crisi immobiliària a curt i mitjà termini.
Com ja es va demostrant en els últims anys i mesos , la pujada dels preus es continuada , les hipoteques s'encareixen , el euribor puja i cada dia la gent té més dificultats per arribar a fi de mes. En aquesta delicada situació el humil habitant de qualsevol poble o ciutat (sobretot ciutat) ja té prou feines per pagar un piset que li costarà entre 40 i 80 milions de les antigues pessetes,sempre ajudat d'una hipoteca d'uns terminis cada dia més llargs , ja falta poc perquè les hipoteques s'heretin.
Si per una primera residència , la imprescindible per poder viure , ja ens trobem amb moltes i moltes dificultats , avui en dia per a moltíssima gent el cost per la propietat d'una segona residència ja es una fita utòpica.
Durant els 70.80 i 90 a l'Escala , si que hi havia un gran negoci amb l'adquisició de habitatges per estiueig , els preus eren assequibles per la gent de ciutat que tenia la intenció de comprar-se un habitatge. Aquests preus podíen oscil·lar entre els 3,5 i 8 milions per una propietat de bona qualitat , a primera línia de mar i amb vistes collonudes.
Ara la questió es si totes les noves promocions d'habitatges que s'estan construint actualment tindran sortida , si es vendran. La lògica diu es que la gent amb molts recursos econòmics si que estarà disposada a pagar el preu d'una vivenda a primera línia de mar que pot rondar els 70 milions i aquestes si que es vendran ,crec, sense problemes,posem per exemple les de can Gagi a l'antiga farmàcia de la Platja. Molt més difícil serà que la gent amb no tanta riquesa opti per la compra d'un pis o casa a segona línia o interior de preu moderadament elevat i semblant al preu de primeres residències de les afores o pobles al voltant de les grans ciutats.
La demanda baixarà i el futur proper ens acosta a obres paralitzades i a pisos buits .
Aquest es el preu que haurem de pagar per un boom immobiliari del tot insostenible i sense pensar en futures conseqüències.Amb aquesta escalada de preus i escalada constructiva ens hem buidat les butxaques i hem ferit l'entorn , sembla que mai n'aprenem del tot , el passat no està massa lluny i sovint no volem recordar els errors.l'Home sol ensopegar dos cops amb el mateix roc.
Una evidència de la baixada de poder adquisitiu de la població és la baixada del turisme tant nacional com forani , pels extrangers el nostre país ja no es barat , els lloguers dels apartaments a temporada alta té un preu desorbitat , els hotels més del mateix , el preu dels àpats a restaurants augmenta any rere any , el preu dels aliments als supermercats també puja i puja, la gent ja no es pot permetre dues setmanes o un mes seguit de vacances , la butxaca no hi arriba . I d'aquest fet ja n'hem tingut una mostra evident els darrers estius .
Moment de reflexionar?
Com ja es va demostrant en els últims anys i mesos , la pujada dels preus es continuada , les hipoteques s'encareixen , el euribor puja i cada dia la gent té més dificultats per arribar a fi de mes. En aquesta delicada situació el humil habitant de qualsevol poble o ciutat (sobretot ciutat) ja té prou feines per pagar un piset que li costarà entre 40 i 80 milions de les antigues pessetes,sempre ajudat d'una hipoteca d'uns terminis cada dia més llargs , ja falta poc perquè les hipoteques s'heretin.
Si per una primera residència , la imprescindible per poder viure , ja ens trobem amb moltes i moltes dificultats , avui en dia per a moltíssima gent el cost per la propietat d'una segona residència ja es una fita utòpica.
Durant els 70.80 i 90 a l'Escala , si que hi havia un gran negoci amb l'adquisició de habitatges per estiueig , els preus eren assequibles per la gent de ciutat que tenia la intenció de comprar-se un habitatge. Aquests preus podíen oscil·lar entre els 3,5 i 8 milions per una propietat de bona qualitat , a primera línia de mar i amb vistes collonudes.
Ara la questió es si totes les noves promocions d'habitatges que s'estan construint actualment tindran sortida , si es vendran. La lògica diu es que la gent amb molts recursos econòmics si que estarà disposada a pagar el preu d'una vivenda a primera línia de mar que pot rondar els 70 milions i aquestes si que es vendran ,crec, sense problemes,posem per exemple les de can Gagi a l'antiga farmàcia de la Platja. Molt més difícil serà que la gent amb no tanta riquesa opti per la compra d'un pis o casa a segona línia o interior de preu moderadament elevat i semblant al preu de primeres residències de les afores o pobles al voltant de les grans ciutats.
La demanda baixarà i el futur proper ens acosta a obres paralitzades i a pisos buits .
Aquest es el preu que haurem de pagar per un boom immobiliari del tot insostenible i sense pensar en futures conseqüències.Amb aquesta escalada de preus i escalada constructiva ens hem buidat les butxaques i hem ferit l'entorn , sembla que mai n'aprenem del tot , el passat no està massa lluny i sovint no volem recordar els errors.l'Home sol ensopegar dos cops amb el mateix roc.
Una evidència de la baixada de poder adquisitiu de la població és la baixada del turisme tant nacional com forani , pels extrangers el nostre país ja no es barat , els lloguers dels apartaments a temporada alta té un preu desorbitat , els hotels més del mateix , el preu dels àpats a restaurants augmenta any rere any , el preu dels aliments als supermercats també puja i puja, la gent ja no es pot permetre dues setmanes o un mes seguit de vacances , la butxaca no hi arriba . I d'aquest fet ja n'hem tingut una mostra evident els darrers estius .
Moment de reflexionar?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.JPG)