l'Esperit de superació

Dissabte 9 d'Abril va èsser un dia trist a l'Escala , de bon matí coneixíem la notícia que la nostra amiga i companya Montse s'en havia anat , després de 49 anys de lluïta incansable contra aquella maleïda malaltía que sempre l'havía acompanyat.

Des de la distància de Barcelona i amb el neguit i tristor de no poder acompanyar a la família en aquests dies tant difícils, s'em fa difícil expressar, en poques paraules, tot el meu sentiment d'apreci , respecte i admiració cap a tú , Montse. En el record em quedaràn les converses afables i iròniques sobre l'Escala i el Món, les col·laboracions i les ajudes en temes professionals i de feina, les visites al teu despatx de l'Ajuntament per petar la xerrada i per descomptat els consells i els mil cops de mà que m'has i ens hem donat tantes i tantes vegades.

De la tristor més profunda per la pèrdua d'un amic, hem de ser capaços de treure'n petits bocins de saviesa i enteniment , que ens ajudin a compendre millor aquest món tant complex on ens toca viure , perquè com dèien aquells ...La vida es bonica, però a vegades , complicada.

Montse, allà on siguis una abraçada ben forta i el record més amable dels que t'estimem i sempre t'estimarem.

Un tomb pel Psseig tot trepitjant restes fòssils de fa més de 100 milions d'anys

El passat dijous , vaig descobrir quelcom realment impressionant. Tot passejant amb els pares pel Passeig de Mar a l'Escala i fent "conya" amb m'un pare sobre el desgast de les rajoles del paviment i la seva naturalesa calcària , m'en vaig adonar que hi havia quelcom més que una simple roca calcària.

Amb un primer cop d'ull i amb certs coneixements geològics i paleontològics , vaig saber copsar les restes de petxines (mol·luscs bivalbes) d'orígen fòssil entre el material dels rajols. A vegades vèiem la secció de la petxina i altres vegades veiem la valva damunt la llosa o la mateixa sobreimpressionada a la roca sedimentària (arenisca).

A mesura que ens hi anàvem fixant , ens n'adonàvem de l'importancia del descobriment i de la varietat d'invertebrats que s'observaven en cada tall de roca. De les petxines vam passar a trobar equinoïdeus fòssils , es a dir, garotes i estrelles de mar , amb la seva estructura i simetria radial fàcilment identificable. Les seccions de roca calcària tenen el garn aventatge que et permeten observar l'animal en diferents plans de simetria o talls , tant horitzontals com verticals , i així ajudar a identificar-ne totes les seves estructures. Així d'una petxina podem observar per complet l'estructura de les 2 valves i la xarnera (punt d'unió) a mode de cor, dels equïnoideus , lestructura radial i la llanterna d'Arquímedes , es a dir , tot el sistema de la seva boca.


*Fòssil d'equinoïdeu al Passeig de Mar -l'Escala, foto: Sergi Corral.

Si busquem un xic d'informació , veurem com la datació d'aquests fòssils en situa entre el Juràssic superior i el Cretaci inferior , es a dir entre 80 i 200 milions d'anys aproximadament dins de l'era del Mesozoïc (65-251Ma). Costa d'imaginar que milions de persones puguin trepitjar aquestes restes i que gràcies al desgast de la roca per l'acció de les persones, mar , pluja i vent poguem ser testimonis a l'aire lliure d'una lliçó magistral de paleontologia i anatomia d'invertebrats fòssils. * Línea o escala geològica i evolutiva a la terra.