domingo, 5 de diciembre de 2010

Lladres d'art, cultura i sentiments.




L'evolució ha sigut capaç de dissenyar uns èssers vius tant "perfectes" que en poc més de 120.000 anys han acabat dominant el Planeta Terra. Juntament amb unes adaptacions físiques excel·lents , la natura ha creat uns humans capaços de pensar, relacionar-se, emocionar-se , riure, plorar, crear i superar-se a si mateixos, però com a tota màquina imperfecte , van quedar uns quants caps per soldar , on de tant en tant s'escapa l'ira, l'enveja, l'avarícia , l'agressivitat, l'incivisme i tot un conjunt d'accions, reaccions i pensaments que amb el pas dels anys van corroent , el caràcter , l'anima i la personalitat de molts de nosaltres.

Els límits de la ciència són incalculables , però els límits de la persona i la seva moral ens van sorprenent dia rere dia a l'atzar. Avui he descobert una versió molt trista de la personalitat humana , la qual m'ha fet ampliar més els límits de la desconfiança que he après durant aquests 26 anys.

Aquest divendres començava l'exposició de Joves Fotògrafs Escalencs , on jo hi tinc exposades 5 fotos i un calendari fotogràfic per el proper 2011. Avui Diumenge m'he arribat fins a l'Escala amb una il·lusió tremenda, a veure l'exposició completa , com ha estat l'acollida de la vila, a veure el mercat de Nadal i de pas a comprar 4 torrons per les festes de Nadal. Al arribar a la sala d'exposicions de l'Ajuntament , saludem a la Neus, i fem una ullada a les fotos exposades tot començant per les que jo hi tinc exposades , aleshores ha arribat la sorpresa. M'han robat el calendari exposat! Un matrimoni d'edat entre 50 i 60 anys de classe mitja-alta , que m'he creuat al carrer abans d'entrar a la expo , han tingut la macabra ocurrència de pispar una obra d'art exposada a la sala de l'Ajuntament .

Com us podeu imaginar , l'emprenyada ha sigut monumental, no pel valor econòmic del calendari , sinó per la impotència i cara d'imbècil que s'et queda en veure tal barbaritat. S'ha de ser miserable o estar malalt per robar a cara descoberta i amb tota la barra del món una obra d'art exposada en una mostra artística municipal. I encara amb més perversitat si es tracta de gent coneguda a la vila i asídua a les exposicions que s'organitzen.

Ni perdono , ni oblido , però com diu el gran gurú: Persistirem, persistirem en fotografiar l'Escala , persistirem en organitzar i col·laborar en exposicions , persistirem en treballar per l'Escala.

1 comentario:

mcbeath dijo...

n'hi ha per llogar-hi cadires!!!

Tranquil sergi a tot porc li arriva el seu Sant Martí, si s'els té identificats ells es perden tornar a entrar a les exposicions municipals