El martiri estival de tot pescador recreatiu.

Ja fa prop de 20 anys que vaig apendre pescar i des d'aleshores mai m'he pogut deslligar de l'afició a la pesca recreativa. De ben petit la meva família (Avis i pares) ,amics escalencs i coneguts em van anar ensenyant els secrets i les tècniques de la pesca i al meteix temps a observar i respectar el mar i l'entorn costaner de l'Escala.

d'Aquells finals dels 80's i principis dels 90's ja han passat una bona colla d'anys i l'Escala s'ha anat transformant poc a poc , no només paisatgísticament , sinó de la forma de fer i d'actuar de les persones, siguin turistes o residents a l'Escala. Malgrat aquesta transformació i la disminució de la quantitat de pesca i mida de les captures, uns quants, hem continuat amb l'afició que vam apendre de petits.

Després d'una llarga temporada de pesca estival i tot encarant una tardor prometedora , és temps de reflexionar sobre uns quants aspectes procupants, els quals semblen una mena de "Tabú" en tot l'entorn escalenc.

- És intolerable el pas d'embarcacions i motos d'aigua a menys de 50m de la costa , posant reiteradament en perill les línies i canyes de qualsevol que tingui parada la canya entre Montgó i Empúries. Durant aquest any ja un parell o tres de persones conegudes han hagut d'anar a buscar les canyes al fons del mar, la perdua d'un equipament d'entre 50 i 150€ fa mal a la butxaca , però la pérdua d'aquest material és un cop moral molt dur per a tot pescador, que després de patir tal impotència i l'emprenyada monumental , es planteja engegar-ho tot a rodar.

l'afany de xuleria i prepotència de certs conductors d'embarcacions és inadmisíble, alhora que un perill públic no només per pescadors , sinó per banyistes i bussejadors. Tal i com deixava caure en Josep Carbó a "l'Escalenc" d'Agost : les boies són un viver d'ostres fenomenal, al qual hi afegiria que el pas entre el Cargol i la costa s'ha convertit en l'esport nacional, tot fent una cursa d'obstacles per esquivar els esculls ,amb premi i ovació general pel qui s'hi fot de lloros.

- l'Incivísme no va només a bord d'una lanxa o d'una moto, sinó que també va a peu voltant per cales i platges. Com deia aquell ministre franquista ,n'hi ha que tenen incrita la frase "La playa es mia!", encara que hagin tocat les dues de la matinada al campanar. Encara pitjor , n'hi ha que també s'apoderen de les pedres , roques i esculls encara que la llei digui que el pescador hi pot pescar les 24h del día.

-Si aquests motius ja canten per si mateixos, el surrealísme Dalinià aplicat a la temporada d'estiu , arriba quan et trobes amb una denúncia per sortir de la Mar d'en manassa amb fitora i un parell de pops, en un espai permès per al busseig i fora de la zona de bany limitada per boies. Burro de mi , pensava que estava curat d'espants , però ja veig veure que no , sobretot quan em vaig assebentar d'on venía tal denúncia , que per sort , uns policíes municipals assenyats , no van volguer dur més enllà d'una simple anècdota. Ara es veu que pagar religiosament la llicència de pesca ja no serveix per res, mentre la llibertat d'una persona trepitgi la del veí.

- Per acabar-ho d'adobar , l'últim dia a l'Escala , el 6 de setembre i tot pescant a primera hora del vespre entre la Mar d'en manassa i La Creu , els meus ulls van contemplar una altre escena preocupant. Una barca professional de pescadors , calava la xarxa a menys de 50m de La Punta i a uns 25m de la punta dreta del Cargol. En el seu viatge , aquesta embarcació va calar la xarxa entre la Punta de l'Olla i la platja del Rec del Molí a una distància no pas superior als 150m com a màxim de la línia de la costa. En aquesta operació , el tresmall tancava perfectament totes les cales impedint l'entrada i sortida de peix de la costa a mar obert o viceversa.

Com deia el profeta televisiu : Reflexionem-hi , siusplau , reflexionem-hi.