Aires de setembre , mar de tardor.

Entre els escalencs més veterans hi ha la dita que diu que a partir de l'ultima sardana de festa major, s'acaba l'estiu. N'hi han encara de més agoserats que asseguren que comença l'hivern.

El temps (mai millor dit) ,els hi dona la raó i entre la primera i segona setmana de setembre és habitual patir el primer canvi de temps significatiu en forma de tempestes o tramuntana. Neteja de la xafogor ambiental i rebombori al cel i a les aigües, que ens recorda que s'acosta la tardor. Aquest 2009 el canvi d'aires arribà els últims dies de Festa Major , amb una entrada de tramuntana que obligà a suspendre alguns actes com els focs.


La primera tramuntana de setembre gira com un mitjo el color i netedat del cel ,alhora que també el color i l'estat de la mar. El blau elèctric del celatge , els núvols alts i mitjos ben blancs a migdía i els cops fresquets de tramuntana ens transporten cap a la fi de la calma i xafogor estival. Aquesta mateixa entrada de tramuntana o gregalot en alguns anys també ens porta l'entrada de tràgul fort de NE amb un canvi d'estat i de color de la mar , aigües remogudes i tèrboles que animen a sortir al pescador de sargs al brumeig.

Les algues i fulles de posidònia ,debilitades ja de tot l'estiu comencen la seva senescència i es deixen arrossegar cap a les platges tot deixant una catifa i olor característica que lluny de molestar ,et transporta cap a un record tendre de la mediterrània.

Tot plegat un paisatge únic i singular , en la millor època per gaudir de l'Escala