miércoles, 22 de junio de 2011

Guia de "Perills d'estiu" arran de mar

Anem a desgranar alguns animals i plantes que poden ser causants de lesions/al·lèrgies/intoxicacions , etc.. vers l'espècie humana i que s'ha d'anar amb la justa precaució o prevenció per a no sofrir inesperades lesions.

Algues : Ulva lactuca (Enciam de mar) , Cystoseira sp., Corallina sp., Bangia sp., Enteromorpha sp., Verrucaria sp. etc..


* Catifa d'algues damunt els esculls supralitorals.

Abans de submergir-nos o banyar-nos , la primera precaució que hem de pendre si ens banyem en cales o llocs amb rocam , es la de no relliscar damunt les roques o esculls tapissats per una esplendorosa capa de diferents espècies d'algues. Una relliscada sobre les roques arran de mar pot ser d'allò més perillosa ja que les arestes de les mateixes actuen com el ganivet més afilat en cuina. Els talls i cops després d'una caiguda són d'allò més dolorosos , amb la gravant d'una possible infecció.

Per tan s'ha d'anar adeqüadament calçat si un es vol banyar en aquests ambients , evitant tot el possible la temuda relliscada. El consell val per grans i menuts ja que sovint parem atenció ens els més menuts i ens acabem fotent de lloros els adults.

Meduses: Rhizostoma pulmo , Cotylorhyza tuberculata i Pelagia noctiluca.

*
Rhizostoma pulmo o "moca" , Foto : Toni tofaLes meduses són els cnidaris més coneguts pels banyistes de les nostres platges. El perill rau en les cèl·lules urticants o cnidocists que es situen als seus tentacles. Quan es produeix el contacte dels tentacles amb el cos humà , aquests deixen anar un agulló propulsat per un sistema de molla que es clava a la pell , provocant la reacciói al·lèrgica i/o urticant. Les meduses són desplaçades pel corrent dominant, cal deixar clar que tenen un comportament passiu i que no "ataquen", són nosaltres qui ens topem amb el seu camí

La picada o reacció és dolorosa i molt incòmode , però fàcilment remeiable amb l'adeqüat tractament mèdic. Es desaconsellen els tractaments casolans o populars a peu de platja i es recomana acudir als serveis de soccorrisme, CAP o centre mèdic més proper.

A l'Escala en trobem més quantitat a les platges d'Empúries , degut al camí que segueixen resseguint el corrent natural de deriva.

Fideus i tomàquets de mar : Actinia equina, Cribinopsis crassa i Condylactis sp.* Tomata de mar o Actinia equina , Foto : Toni tofa

Dintre l'ordre dels Cnidaris , passem als ambients bentònics dels fons de roca. Els fideus , tomàquets de mar i altres anemònes són organismes sèssils que viuen damunt dels esculls/algues o curculles.Diferenciem entre els octocoralaris i els hexacoralaris i dins d'aquests grups també hi entren els coralls i altres organismes basats en colònies de pòlips.

El sistema urticant és el mateix que en les meduses i els efectes sobre la pell són de dimensions més reduïdes i menys dolorosos, encara que resulten també incòmodes. Igualment que les meduses són organismes passius , els humans rebrem el seu efecte urtoicant si contactem directement amb ells per mirja d'una trepitjada o fregada.

Crustacis : Eriphia verrucosa (Pelut), Llamàntol i Llagosta


* Pelut o Eriphia verrucosa

Habitants dels fons de roca des de la superfície en el cas dels peluts fins a profunditats moderades d'entre 20 i 60m en el cas de llagostes i llamàntols , pertanyen a la familia dels crustacis i són ben coneguts gastronòmicament arreu de la mediterrània.

El perill d'aquests crustacis rau en les fortes pinces que presenten (Pelut i Llamàntol) i en la forta cua amb plaques penxents en el cas de la llagosta. l'agressivitat del pelut i el llàmantol ens poden causar més d'un disgust ja que les fortes pinces són capaces de tallar o perforar els dits , per tant s'ha de parar precaució i manipular els animals amb guants o estris accessoris.

Les llagostes no són tant agressives , però la manipulació també s'ha de fer amb cura ja que les plaques punxents de la cua, si l'agafem inadequadament, ens poden fer ferides a la ma i braços. Es recomana agafar-la pel cap i deixar lliure la cua en constant moviment.

Garotes: Paracentrotus lividus i Sphaerechinus granularis.* Garota o Paracentrotus lividusSeguim en fons de roca i amb organismes bentònis, però canviem d'ordre i passem als equinoïdeus. Molt conegudes per tothom , sobretot pel seu valor gastronòmis, les garotes són un dels principals problemes pels banyistes en cales i platges rocoses o de fons mixte.

A diferència dels cnidaris , les garotes no presenten cap toxina que afecti a l'home. El problema es la punxada al tocar-les o trepitjar-les ja que les púes es desprenen amb suma facilitat al mínim contacte. La punxada es molt dolorosa , i les punxes són molt difícils d'extreure , ja que tenen un sistema per anar inserint-se més al fons de la pell. l'Essència de trementina es una substància natural que ajuda a la seva extracció , però es recomana acudir ràpidament al servei de socorrisme o al centre de salut proper , perquè els metges extreguin la o les punxes amb pinces o una petita operació si s'escau.

Mol·luscs: Mytilus edulis o musclo


* Musclos
Si nadem prop dels esculls , hem d'anar sempre a l'aguait de no fregar la seva superfície amb els braços cames o peus. A part de la superfície tallant de les pròpies roques , hem d'extremar la precaució amb els musclos que viuen adherits a la superfície.

La superfície del musclo és altament tallant i tan pot tallar la pell i carn com la roba , neoprè o fil de pescar. Amb un xic de precaució i una bona protecció amb guants de busseig podem evitar qualsevol imprevist.

Peixos: Raja sp. i Dasyatis pastinaca (Rajades o escurçanes)


* Patinaca o Dasyatis pastinaca

Entrem dins l'ordre dels peixos amb dues espècies del grup dels elasmobrànquis. Les rajades les podem classificar al bot gros en dos grups clarament diferenciats: Les que presenten agulló a la zona caudal i les que no en presenten i adopten el sistema elèctric com a defensa i tècnica per a caçar. Totes elles acostumen a viure en fons sorrencs , a profunditats entre 1 i 40m.

Les del primer grup sóns ,sens dubte, les més perilloses vers l'home. A la zona caudal de la rajada i junt a la cua presenten un potent agullo en forma de fletxa i estructura òssia amb diferents morts o dents de serra al llareg de l'agullo. En aquesta estructura rau la perillositat , ja que un cop clavat en una superfície és molt difícil d'extreure'l i per tal de fer-ho s'ha d'intervindre amb una operació.

El perill rau amb el contacte directe al manipular l'animal , sigui perquè l'estem destorbant o bé perque l'estem desempescant o desmallant. Si l'hem pescat es recomana sacrificar-lo abans de manipular-lo , així controlarem al 100% . Un animal viu es molt difícil d'intuir-ne els moviments i sempre et pot agafar per sorpresa. En el cas de les que es defensen amb descàrregues elèctriques o vaques tremoloses (Torpedo sp.) només notarem una enrampada si la toquem per accident, però tranquils que no suposa cap perill greu.

Peixos: Conger conger (Congre) i Muraena helena (Morena)


*Congre , Foto : Toni tofa



* Morena,
Foto : Toni tofa

Més que pels banyistes , aquest avís es dirigeix als que practiquen pesca submarina o pescadors de canya. Els congres i les morenes comparteixen hàbitat en fons de roca a profunditat mitjana entre 3 i 60m de fondària, tot amagant-se als seus caus i sortint a caçar en horari nocturn.

El congre i la morena tenen perills comuns que es basen en la mossegada directa al manipular-los després d'haver-los pescat. La força bruta de qualsevol de les dues espècies es capaç de seccionar amb facilitat un dit o egarrar la pell i carn d'un braç. Cal dir , que la morena és molt més agressiva que el congre i pot atacar en atançar-nos al seu cau.

La mossegada de la morena comporta un risc extra d'infecció ja que ella mateix disposa d'una flora bacteriana abundant que s'escola ràpidament a la ferida. Per tant en tots dos casos es recomana primer manipular amb extrema precaució l'animal o inclús sacrificar-lo abans de manipular-lo directament. Si es rep la mossegada s'ha d'anar ràpidament al CAP o centre hospitalari més proper per a deseinfectar la ferida i que el personal sanitari apliqui l'antídot necessari per evitar l'acció de les toxines bacterianes.

Peixos : Scorpena sp (Escòrpora). i Tarchinus sp. (Aranya)

l'Escorpa i l'aranya també formen part del peixos "perillosos" molt coneguts tant pel seu verí com per se molt apreciats gastronòmicament.


* Escòrpora o Scorpaena porcus
l'Escorpa i les seves tres o quatre espècies presents a la mediterrània habiten fons de roca o mixtes , normalment en aigües no molt profundes , entre els 2 i els 70m de fondària. És un peix estèticament lleig amb presència de un munt de radis espinosos , els quals van directament conectats a glàndules productores de verí. Destaquen els radis de l'aleta dorsal , els que volten les obertures branquials i els opercles i els radis de l'aleta ventral.

La punxada de l'escorpa tan viva com morta és molt dolorosa ja que el verí actúa com a paralitzant muscular de la zona on s'ha rebut la punxada. El dolor per la punxada i el verí es manté durant unes hores fins que desapareix al metabolitzar-se. El tractament adeqüat amb pomades i altres medicaments ajuda a rebaixar el dolor. Fora de les persones al·lèrgiques i la prevenció de possibles infeccions de la ferida , la picada no revesteix més problemes.

* Aranya o Trachinus draco
l'Aranya, en canvi, viu estrictament en fons de sorra i preferentment en platges de sorra fina a poca fondària , on es camufla perfectament , enterrant-se i fnt sobresortir l'espina dorsal verinosa. Essent un peix depredador al igual que l'escorpa , la tècnica d el'enterrament forma part de l'estratègia de caça , per tant no hem de pensar que sigui una espècie directament agressiva cap a l'home.

Les espines verinoses de l'aranya es situen a la aleta dorsal (negre) i al voltant dels opercles , una per banda. Els pescadors tant aficionats com professionals ja estan acostumats a prevenir-se d ela seva picada , així els banyistes es converteixen en el grup més vulnerable a la seva picada. Igualment que l'escorpa el verí es un paralitzant muscular , però en aquest cas força més potent i normalment va associat a una forta inflamaciói de la ma o el peu afectat. S'han donat casos greus d'al·lèrgies al verí de l'aranya , per tant es recomana la visita al CAP o centre mèdic més proper.

Peixos : Dentex dentex (Dèntol) , Sparus aurata (Orada) i Diplodus sargus (Sarg).


* Dèntol o Dentex dentex

Potser és descarat considerar aquestes espècies tan apreciades a taula com a perill públic , però es cert que els pescadors coneixen el poder de les seves dents i mandíbules en els exemplats més crescudets. Aquestes espècies de la família dels espàrids habiten fons de roca i fons mixtes a fondàries entre els 2 i els 50m i la força de la seva dentadura rau en l'alimentació . En el cas de les Orades i Sargs , les poderoses incisives i molars els són imprescindibles per triturar els crustacis, equinoderms i mol·luscs que composen el 100% de la seva dieta, un exemplar superior al quilo de pes es capaç de triturar la clova d'una cloïssa i donar un discurs al desempescar-lo en forma de queixalada i posterior hematoma.

Els dèntols són encara caçadors més actius i s'alimenten a base d'altres peixos i cefalòpodes. Tenen uns ullals i incisius extremadament desenvolupats per agafar, matar i retenir les seves preses. Aquesta mateixos incisius poden fer molt de mal si en el moment de desempescar el peix es claven al nostre dit , per tant tota precaució es poca.

l'Home : Homo sapiens sapiens

Finalment el més perillós de tots , l'espècie humana.


* Tortuga Careta enredada amb una bossa de plàstic

Fins ara ens havíem basat en la visió antropocèntrica (animal----home) , la realitat ens diu que l'espècie humana representa el perill més greu pels ecosistemes marins i a la vegada pels altres companys d'espècie amb qui co-habiten. l'Activitat humana es la gran productora de residuus, d'abocaments tòxics , depredació massiva de recursos i esgotament dels mateixos, d'actituds incíviques i intolerants i d'agressions directes al medi.

l'Industrialització massiva i el tractament poc acurat de residuus i productes sobrants i la sobreexplotació dels ecosistemes per treure'n rendiment piscícola, són les principals fonts de contaminació i esgotament directe dels recursos alimentaris marins. Normalment ja ens n'adonem massa tard , just quan acaben posant en perill la pròpia vida humana i el equilibri poblacional.

Més imatges a:  http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com 

1 comentario:

Antoni dijo...

iep, enhorabona pel blog i celebro que m'hagis citat a les fotos que has utilitzat, però estaria molt bé que posessis un enllaç a la font original... :-P És la dinàmica del mon del blog, no? aprofitar la feina dels altres i que tot estigui connectat...

Si no hi estàs d'acord t'agrairia que les signessis com a (c) Antoni López-Arenas.

http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com