martes, 26 de mayo de 2009

Boires costaneres , típic meteor primaveral.

Les boires costaneres

Durant les ultimes setmanes a l'Escala hem tingut diversos episodis de boires litorals ben espesses. Quin és l'orígen d'aquestes boires tan enganxades a mar? En quines èpoques o estacions és més freqüent la seva observació?

El mecanisme de formació d'una boira costanera ha de complir els següents requisits:

  1. Situació meteorològica estable
  2. Advecció càlida del sud o sud-est a nivells alts
  3. Lleuger vent de mar en superfície
  4. Temperatura de l'aigua de mar fresca , més freda que la temperatura ambient
Tot comença en una advecció càlida del sud on en altura ,ens entra una massa subtropical o africana amb temperatures d'uns 18-25ºC a uns 1500m. Aquesta massa tan càlida i la radiació solar , tenen la capacitat d'escalfar notablement l'aire o els nivells baixos de la troposfera.

La mar mediterrània entre principi de primavera i principi d'estiu , encara presenta valors de temperatura freds o frescos , d'entre 15 i 18ºC , per tant uns valors molt més baixos que la temperatura de l'aire en superfície. La massa d'aire càlida i humida en topar amb una superfície de l'aigua del mar tant freda , baixa la seva temperatura , arriba al punt de rosada , i aquesta humitat es condensa en forma de vapor d'aigua. L'aport d'un lleuger aire humit de mar sempre ajuda en aquest procés.




*Esquema del procés de formació de la boira litoral.

El vapor d'aigua condensat pren la forma de núvol baix o boira entre els 0m i els 200m d'alçada on es perd per complet el poder refredant del mar i ens topem de nou amb la massa d'aire càlid , més seca i estable , que ens impideix la formació de boira.

Quan entra la boira a primera línia de mar , la visibilitat es redueix a 50-100m i la temperatura baixa considerablement , fins uns 2-4ºC menys dles que teniem anteriorment. Lògicament l'humitat relativa es dispara entre el 90 i 100%.


*Banc de boira entrant a l'Escala 23-5-2009 ,foto: Sergi Corral

L'estació ideal per la formació de boira és la primavera a tot Catalunya , però l'Empordà té la peculiaritat d'estar banyat per unes aigües més fredes durant tot l'any que reben l'influència del Golf de Lleó. Per tant la formació de boires per advecció cèlida en altura es pot donar practicament des de finals de Març fins a finals de Octubre, inclosos els mesos estivals.

Les boires costaneres son temudes per pescadors i navegants , ja que la reducció dràstica de la visibilitat fa augmentar les possibilitats de topar amb les roques o altres embarcacions. Es recomana tocar continuadament la bocina o clàxon perquè puguis advertir de la teva presència.

sábado, 16 de mayo de 2009

Un poema al calaix.

Una vida a l'Escala

Sota aquells pins , prop d’aquella platja,

encara hi queda el record d’allò que anomenem infància.

El meu petit tresor ,aquella cala enyorada,

conserva una tímida llum que mai s’apaga.


Els colors d’un mar ben blau ,d’un paradís incert,

et porten el record d’aquell fort cop de vent.

L’Enyor dels dies de tramuntana i d’un cel tant net,

emplenen el paisatge de sentiment.


La frescor que et duu la marinada,

fa olor a migdia d’una estival jornada.

Preludi d’una nit estrellada

on a la platja hi ballarem la sardana.


Tota una vida al teu costat

no em deixa oblidar el que t’he estimat.

El teu paisatge em te atrapat

en la immensitat d’un mar enyorat.


martes, 5 de mayo de 2009

Primavera escalenca , tramuntana de maig , Canigó hivernal.

Es un goig brutal observar el paisatge tots els dies de la primavera d'aquest plujós 2009. Tot el país ha agafat un color verd rabiós , un verd penetrant i lluent des de les rouredes i alzinars , fins els sembrats i els penya-segats costaners.



l'Escala també es testimoni d'aquesta explosió de vida , d'aquesta primavera exultant. Els penya-segats es vesteixen de vermell i groc , de roselles i moltes herbàcies més en flor que combinen en excel·lent harmonia amb els blaus i verds de la mar. La tramuntana d'aquests darrers dies les sacseja amunt i avall , d'esquerra a dreta i fa que prenguin encara més vida.


Els turons calcàris de l'Escala tampoc són una excepció, la florida primerenca de les orquídies , ha deixat pas a les estepes , les roselles, la farigola , els cards , els Asphodelus, els alls silvestres , l'arelaga negra , la ginesta, la borratja i moltes d'altres plantes que ens sorprenen amb una gamma de colors extraordinària, amagant rere les flors la blancor de la roca calcària.

Entre colors de primavera , mar de tramuntana i bona visibilitat , encara ens deixem sorpendre per la enorme quantitat de neu que encara queda a tot el pirineu Oriental , i sempre per sobre de tot destacant l'imponent Canigó amb una nevada encara abundant per sobre dels 1800-1900m de cota. Una visió fantàstica del paisatge hivernal escalent , que aquest 2009 tan mogut i fred encara ha fet que persisteixi fins a principis de maig.