A tots els meus mestres i companys.

Fa pocs dies que m'he assebentat de la mort d'una persona molt especial per a mi, un mestre únic i una persona excepcional, en Gabriel "d'Els Barrils". És hora de dedicar-li quatre ratlles i fer un petit homenatge a totes aquelles persones de l'Escala, que m'han transmés tants i tants coneixements des de que jo era un infant fins als dia d'avui. En Gabriel , en "Jaques", en Mariano , en Rafel, en "Canons", en François, en Josep Maria i tants i tants d'altres que deixen i m'han deixat petjada en els meus 27 anyets de vida.

Als meus avis els hi dec la gran fortuna d'haver-me ensenyat tots els secrets i la màgia de l'Escala, amb la gran sort de conèixer persones que m'han marcat en tots aquest anys que han vingut després. Ells van fer "la feina bruta" des dels principis dels anys 50, quan es van topar amb l'Escala, un poble que des d'aleshores els va acollir i acompanyar fins a l'hora de la seva mort. l'Integració al poble i el caliu ja estava fet, les generacions posteriors ens hem dedicat a recollir els fruits, a conservar els lligams i a transmetre totes aquelles coses que ells ens van ensenyar.

A principis dels 90 els estius a l'Escala eren intensos, es vivíen minut a minut i la platja , el mar i la pesca eren tres dels puntals de tot l'agost i part de setembre. Avui fa més de 20 anys, jo era un vailet que començava a apendre una afició que m'ha acompanyat durant tots aquests anys, la pesca amb canya. Recordo les tardes d'agost amb la meva primera canya , pescant a la Riba Grossa acompanyat de l'Avi. Des d'aquelles tardes de gòmits , guiules i serrans ha plogut molt i molt, però l'imatge d'en Gabriel baixant per les escales de La Punta , acostant-se cap a mi i aconsellant-me en mil i una tàctiques i tècniques, no l'oblidaré mai.

Sergi , mira aquest ham que està despuntat i l'has de canviar. Sergi, posa un plomet més a la boia. Sergi, cala la línia just al costat de la paret de La Riba , aquí hi han escòrpores, gòmits i petards, segur que pescaràs. I com aquestes, moltes més. Jo que era tot orelles escoltava i preguntava tant com vulguis fins que arribava l'hora de marxar i acomiadar-me. Altres dies era ell qui pescava i jo qui baixava a observar o xerrar una estona amb ell, la gran virtut d'en Gabriel era no ser esquerp (molts pescadors de canya, ho són) i estar sempre apunt per escoltar-te i respondre't les mil i una preguntes. Molts dies era jo qui el veia des de casa , amb un llevant crescut o una gropada de tramuntana, ell amb la canya en mà i aconseguint grans peces per tècnica i esforç. Eren dies de llobarros, sargs, orades, congres, dèntols, etc... peces de molt mèrit i dies de molt de risc.

Les persones es fan grans, llei de vida, i arriba un moment que ja no poden fer el que feien anys enrere, però la capacitat humana de transmetre els seus coneixements fa que la seva essència es perpetui durant generacions. l'Afició a la pesca m'ha companyat durant tots aquests anys, de la mateixa manera que l'afició a la muntanya i l'entorn natural i gran part d'això ho dec a totes aquestes persones que s'han creuat en el meu camí i que m'han trasmés part de la seva experiència, saviesa i aficions.

A tots ells, Gràcies!

Un bri d'esperança per la nostra mar

S'acaba l'estiu , s'acaba la temporada de sol,platja,capbussades i pesca i enguany ho fem amb un regust de boca sensacional.

Des d'aquest modest blog hem anat escrivint i denunciant en varies ocasions les il·legalitats que es cometíen(i encara es cometen) en la pesca professional i recreativa a tocar d'escull. No eren denúncies en va, eren realitats palpables dia a dia des de primera línia de mar. Una línia de xarxa entre les Muscleres i la Punta de l'Olla era una evidència de que quelcom s'estava fent molt i molt malament.

Vet aquí un estiu o una temporada sense xarxes arran d'escull, una temporada d'un parell o tres de mesos amb controls efectius sobre aquestes barbaritats que esgarrifaven a qualsevol persona amb dos dits de front. Però la fruita madura cau , les lleis de newton són massa fortes per incomplir-se i encara que el foc s'amagui el fum sempre surt. I aquest fum es una fum blanc, un fum de bonanova .

La Mediterrània pateix, pateix molt i sovint, les inclemències d'un esser fort i mesquí anomenat home. La Mediterrània esta tocada , molt tocada , però no de mort com molts pensen o volen que en pensem. Com deia el profeta, els petits canvis són poderosos i a vegades una petita acció en aquest sistema natural tant caòtic , es maximitza i es fa universal. Els ecosistemes es recuperen i com un acte màgic tornem a veure vida on abans vèiem decadència.

Una capbussada a la Platja de les Barques , fulles de posidònia mortes en descomposició en la primera baixada després de la llongada, rogers , salpes , llises i guiules menjant i rebuscant entre les restes acumulades. Avançem unes metres endins i a les primeres clapes de sorra d'un fons mixte maravellós remous la sorra , quan tot d'una apareixen cinc orades investigant que és aquell núvol de sorra i intentant repescar alguna conquilla o cargol al descobert. Algunes d'elles ja crescudes , volten el kg de pes amb una aparença desafiant però amb el nedar pausat que es poden permetre.

Tombes a mà dreta i entres al sorral mentre deixes en rere dos cargols de vera o rodons al limit de la roca i sorra. Avances entre un banc de llises i t'apareix al davant una de les maravelles més grans que he pogut contemplar. Un núvol inmens de mabres , potser 500,600 o 800 , no ho sé , les matemàtiques no han sigut mai el meu fort. M'aturo i m'envolten en un cercle màgic on es barregen també llobarros, salpes, oblades , sargs i anxoveta petita. Passen 10 minuts o un quart i deixo que segueixin voltant , nedo cap a les boies fins arribar a aquell escull que tant m'agrada , baixo els 3m que em separen del fons i guaito a traves del forat natural entre les roques. Unes verades a l'entrada, un tord negre entrant i sortint del cau i al fons la silueta inmòbil d'una escorpa.

Tres cargols més arran de fons al costat d' una pradería de posidònia amb aires de final d'estiu que es bat feixuga amb el tràngul de marinada que ha entrat fa poc. El fred al cos es fa present i es hora de tornar a terra ferma. El viatge de tornada comença amb dos o tres pagells entre els còdols del fondal arran de boies i acaba amb el tro de llobarrots reposant al sorral com si el sol de migdia els fes entrar en un son plàcid.

Tot això en 20 minuts de passejada, imagineu-vos si cuidem i respectem aquest nostre mar , la de moments màgics que podem gaudir. Vida a tocar de casa, vida a tocar d'escull en un mar que hem de conèixer i valorar com a únic i insustituïble.

Un Juliol amb gust a avançat setembre

EL “NO JULIOL” de 2011

A les acaballes d’un Juliol meteorològicament extraordinari, és moment de fer balanç, cercar-ne les causes i fer un resum de les conseqüències. Les temperatures de més de 2ºC per sota de la mitjana i l’elevat registre de precipitació d’entre 70 i 80mm, als observatoris escalencs, són les principals variables meteorològiques que ens permeten afirmar sense embuts que s’ha sortit de la normalitat climàtica dels darrers 30 anys. Altres paràmetres climàtics més secundaris com l’elevat nº de dies amb tramuntaneta i l’alt percentatge de dies amb cel ennuvolat acaben per reafirmar d’hipòtesi inicial.

Perquè? (Paraula de “Mou”) Quina dinàmica atmosfèrica ha provocat tot aquest rebombori?

La primera clau que obra el pany d’aquest enigma la tenim en la posició del famós anticicló de les Açores. A l’estiu adopta una posició de falca sobre la península,afectant-nos plenament ,ja que està decantat més cap a l’est .Sota aquesta falca anticiclònica que s’estén per tot el nord i est peninsular hi trobem la també coneguda baixa tèrmica, associada a les càlides terres del sud. Doncs enguany, aquest centre d’acció d’altes pressions està desplaçat clarament cap a l’oest, permetent la baixada del corrent en jet per l’Atlàntic cap a latituds inusualment baixes, posició més pròpia de primavera i tardor.

Les baixes pressions que acompanyen al jet han circulat per Anglaterra i el centre d’Europa , al mateix temps que ens enviaven un reguitzell de fronts i línies d’inestabilitat , tot intercalat amb l’entrada de vents del nord, no pas molt intensos. L’Aire fred en alçada que ens ha arribat de nord a sud és la segona clau de tot plegat. La combinació d’aquest aire fred en alçada i les temperatures càlides i/o temperades d’aquesta època formen el còctel idoni per desencadenar potents tempestes com la que ens afectà el dia 26 de Juliol , deixant 50mm a la nostra vila entre les 14 i les 20h.

Extraordinari? N’hem viscut de semblants?

Si ens acollim a la definició “d’extraordinari” com a valor o valors fora de la normalitat, podem afirmar rotundament que si. Un altre tema molt diferent és considerar-ho com a únic. De juliols frescos i plujosos en trobem diversos si regirem les dades climàtiques d’anys enrere. Els anys 1922,1932,1940,1943,1976,1977, 1987,1992,2001,2002 i 2011 han destacat per plujosos i els anys 1919,1922,1932,1939,1948,1954, 1977,1980, 1992, 2002 i 2011 per anormalment frescos en la sèrie meteorològica més llarga i fiable de Catalunya (Obs.Fabra a Barcelona). Ja veiem com el juliol de 2011 no ha trencat motlles , però si que ha suposat un trencament radical de la dinàmica més càlida dels 90’s i 00’s, al mateix temps que evidencia que la calorada de l’estiu de 2003 és l’equivalent a la fredorada del 56, fets únics i gairebé irrepetibles.

El darrer apunt que val la pena destacar es “l’encert” creixent dels anomenats models meteorològics estacionals , que ens ajuden a esbrinar tendències pels propers mesos. Al Maig ja albiraven un Juny i Juliol frescos i plujosos , ara veurem si també encerten el que pot passar a l’Agost o pel contrari, ens haurem de quedar amb aquella dita tan nostrada de que “una flor no fa estiu”.

Guia de "Perills d'estiu" arran de mar

Anem a desgranar alguns animals i plantes que poden ser causants de lesions/al·lèrgies/intoxicacions , etc.. vers l'espècie humana i que s'ha d'anar amb la justa precaució o prevenció per a no sofrir inesperades lesions.

Algues : Ulva lactuca (Enciam de mar) , Cystoseira sp., Corallina sp., Bangia sp., Enteromorpha sp., Verrucaria sp. etc..


* Catifa d'algues damunt els esculls supralitorals.

Abans de submergir-nos o banyar-nos , la primera precaució que hem de pendre si ens banyem en cales o llocs amb rocam , es la de no relliscar damunt les roques o esculls tapissats per una esplendorosa capa de diferents espècies d'algues. Una relliscada sobre les roques arran de mar pot ser d'allò més perillosa ja que les arestes de les mateixes actuen com el ganivet més afilat en cuina. Els talls i cops després d'una caiguda són d'allò més dolorosos , amb la gravant d'una possible infecció.

Per tan s'ha d'anar adeqüadament calçat si un es vol banyar en aquests ambients , evitant tot el possible la temuda relliscada. El consell val per grans i menuts ja que sovint parem atenció ens els més menuts i ens acabem fotent de lloros els adults.

Meduses: Rhizostoma pulmo , Cotylorhyza tuberculata i Pelagia noctiluca.

* Rhizostoma pulmo o "moca" , Foto : Toni tofaLes meduses són els cnidaris més coneguts pels banyistes de les nostres platges. El perill rau en les cèl·lules urticants o cnidocists que es situen als seus tentacles. Quan es produeix el contacte dels tentacles amb el cos humà , aquests deixen anar un agulló propulsat per un sistema de molla que es clava a la pell , provocant la reacciói al·lèrgica i/o urticant. Les meduses són desplaçades pel corrent dominant, cal deixar clar que tenen un comportament passiu i que no "ataquen", són nosaltres qui ens topem amb el seu camí

La picada o reacció és dolorosa i molt incòmode , però fàcilment remeiable amb l'adeqüat tractament mèdic. Es desaconsellen els tractaments casolans o populars a peu de platja i es recomana acudir als serveis de soccorrisme, CAP o centre mèdic més proper.

A l'Escala en trobem més quantitat a les platges d'Empúries , degut al camí que segueixen resseguint el corrent natural de deriva.

Fideus i tomàquets de mar : Actinia equina, Cribinopsis crassa i Condylactis sp.* Tomata de mar o Actinia equina , Foto : Toni tofa

Dintre l'ordre dels Cnidaris , passem als ambients bentònics dels fons de roca. Els fideus , tomàquets de mar i altres anemònes són organismes sèssils que viuen damunt dels esculls/algues o curculles.Diferenciem entre els octocoralaris i els hexacoralaris i dins d'aquests grups també hi entren els coralls i altres organismes basats en colònies de pòlips.

El sistema urticant és el mateix que en les meduses i els efectes sobre la pell són de dimensions més reduïdes i menys dolorosos, encara que resulten també incòmodes. Igualment que les meduses són organismes passius , els humans rebrem el seu efecte urtoicant si contactem directement amb ells per mirja d'una trepitjada o fregada.

Crustacis : Eriphia verrucosa (Pelut), Llamàntol i Llagosta


* Pelut o Eriphia verrucosa

Habitants dels fons de roca des de la superfície en el cas dels peluts fins a profunditats moderades d'entre 20 i 60m en el cas de llagostes i llamàntols , pertanyen a la familia dels crustacis i són ben coneguts gastronòmicament arreu de la mediterrània.

El perill d'aquests crustacis rau en les fortes pinces que presenten (Pelut i Llamàntol) i en la forta cua amb plaques penxents en el cas de la llagosta. l'agressivitat del pelut i el llàmantol ens poden causar més d'un disgust ja que les fortes pinces són capaces de tallar o perforar els dits , per tant s'ha de parar precaució i manipular els animals amb guants o estris accessoris.

Les llagostes no són tant agressives , però la manipulació també s'ha de fer amb cura ja que les plaques punxents de la cua, si l'agafem inadequadament, ens poden fer ferides a la ma i braços. Es recomana agafar-la pel cap i deixar lliure la cua en constant moviment.

Garotes: Paracentrotus lividus i Sphaerechinus granularis.* Garota o Paracentrotus lividusSeguim en fons de roca i amb organismes bentònis, però canviem d'ordre i passem als equinoïdeus. Molt conegudes per tothom , sobretot pel seu valor gastronòmis, les garotes són un dels principals problemes pels banyistes en cales i platges rocoses o de fons mixte.

A diferència dels cnidaris , les garotes no presenten cap toxina que afecti a l'home. El problema es la punxada al tocar-les o trepitjar-les ja que les púes es desprenen amb suma facilitat al mínim contacte. La punxada es molt dolorosa , i les punxes són molt difícils d'extreure , ja que tenen un sistema per anar inserint-se més al fons de la pell. l'Essència de trementina es una substància natural que ajuda a la seva extracció , però es recomana acudir ràpidament al servei de socorrisme o al centre de salut proper , perquè els metges extreguin la o les punxes amb pinces o una petita operació si s'escau.

Mol·luscs: Mytilus edulis o musclo


* Musclos
Si nadem prop dels esculls , hem d'anar sempre a l'aguait de no fregar la seva superfície amb els braços cames o peus. A part de la superfície tallant de les pròpies roques , hem d'extremar la precaució amb els musclos que viuen adherits a la superfície.

La superfície del musclo és altament tallant i tan pot tallar la pell i carn com la roba , neoprè o fil de pescar. Amb un xic de precaució i una bona protecció amb guants de busseig podem evitar qualsevol imprevist.

Peixos: Raja sp. i Dasyatis pastinaca (Rajades o escurçanes)


* Patinaca o Dasyatis pastinaca

Entrem dins l'ordre dels peixos amb dues espècies del grup dels elasmobrànquis. Les rajades les podem classificar al bot gros en dos grups clarament diferenciats: Les que presenten agulló a la zona caudal i les que no en presenten i adopten el sistema elèctric com a defensa i tècnica per a caçar. Totes elles acostumen a viure en fons sorrencs , a profunditats entre 1 i 40m.

Les del primer grup sóns ,sens dubte, les més perilloses vers l'home. A la zona caudal de la rajada i junt a la cua presenten un potent agullo en forma de fletxa i estructura òssia amb diferents morts o dents de serra al llareg de l'agullo. En aquesta estructura rau la perillositat , ja que un cop clavat en una superfície és molt difícil d'extreure'l i per tal de fer-ho s'ha d'intervindre amb una operació.

El perill rau amb el contacte directe al manipular l'animal , sigui perquè l'estem destorbant o bé perque l'estem desempescant o desmallant. Si l'hem pescat es recomana sacrificar-lo abans de manipular-lo , així controlarem al 100% . Un animal viu es molt difícil d'intuir-ne els moviments i sempre et pot agafar per sorpresa. En el cas de les que es defensen amb descàrregues elèctriques o vaques tremoloses (Torpedo sp.) només notarem una enrampada si la toquem per accident, però tranquils que no suposa cap perill greu.

Peixos: Conger conger (Congre) i Muraena helena (Morena)


*Congre , Foto : Toni tofa



* Morena, Foto : Toni tofa

Més que pels banyistes , aquest avís es dirigeix als que practiquen pesca submarina o pescadors de canya. Els congres i les morenes comparteixen hàbitat en fons de roca a profunditat mitjana entre 3 i 60m de fondària, tot amagant-se als seus caus i sortint a caçar en horari nocturn.

El congre i la morena tenen perills comuns que es basen en la mossegada directa al manipular-los després d'haver-los pescat. La força bruta de qualsevol de les dues espècies es capaç de seccionar amb facilitat un dit o egarrar la pell i carn d'un braç. Cal dir , que la morena és molt més agressiva que el congre i pot atacar en atançar-nos al seu cau.

La mossegada de la morena comporta un risc extra d'infecció ja que ella mateix disposa d'una flora bacteriana abundant que s'escola ràpidament a la ferida. Per tant en tots dos casos es recomana primer manipular amb extrema precaució l'animal o inclús sacrificar-lo abans de manipular-lo directament. Si es rep la mossegada s'ha d'anar ràpidament al CAP o centre hospitalari més proper per a deseinfectar la ferida i que el personal sanitari apliqui l'antídot necessari per evitar l'acció de les toxines bacterianes.

Peixos : Scorpena sp (Escòrpora). i Tarchinus sp. (Aranya)

l'Escorpa i l'aranya també formen part del peixos "perillosos" molt coneguts tant pel seu verí com per se molt apreciats gastronòmicament.


* Escòrpora o Scorpaena porcus
l'Escorpa i les seves tres o quatre espècies presents a la mediterrània habiten fons de roca o mixtes , normalment en aigües no molt profundes , entre els 2 i els 70m de fondària. És un peix estèticament lleig amb presència de un munt de radis espinosos , els quals van directament conectats a glàndules productores de verí. Destaquen els radis de l'aleta dorsal , els que volten les obertures branquials i els opercles i els radis de l'aleta ventral.

La punxada de l'escorpa tan viva com morta és molt dolorosa ja que el verí actúa com a paralitzant muscular de la zona on s'ha rebut la punxada. El dolor per la punxada i el verí es manté durant unes hores fins que desapareix al metabolitzar-se. El tractament adeqüat amb pomades i altres medicaments ajuda a rebaixar el dolor. Fora de les persones al·lèrgiques i la prevenció de possibles infeccions de la ferida , la picada no revesteix més problemes.

* Aranya o Trachinus draco
l'Aranya, en canvi, viu estrictament en fons de sorra i preferentment en platges de sorra fina a poca fondària , on es camufla perfectament , enterrant-se i fnt sobresortir l'espina dorsal verinosa. Essent un peix depredador al igual que l'escorpa , la tècnica d el'enterrament forma part de l'estratègia de caça , per tant no hem de pensar que sigui una espècie directament agressiva cap a l'home.

Les espines verinoses de l'aranya es situen a la aleta dorsal (negre) i al voltant dels opercles , una per banda. Els pescadors tant aficionats com professionals ja estan acostumats a prevenir-se d ela seva picada , així els banyistes es converteixen en el grup més vulnerable a la seva picada. Igualment que l'escorpa el verí es un paralitzant muscular , però en aquest cas força més potent i normalment va associat a una forta inflamaciói de la ma o el peu afectat. S'han donat casos greus d'al·lèrgies al verí de l'aranya , per tant es recomana la visita al CAP o centre mèdic més proper.

Peixos : Dentex dentex (Dèntol) , Sparus aurata (Orada) i Diplodus sargus (Sarg).


* Dèntol o Dentex dentex

Potser és descarat considerar aquestes espècies tan apreciades a taula com a perill públic , però es cert que els pescadors coneixen el poder de les seves dents i mandíbules en els exemplats més crescudets. Aquestes espècies de la família dels espàrids habiten fons de roca i fons mixtes a fondàries entre els 2 i els 50m i la força de la seva dentadura rau en l'alimentació . En el cas de les Orades i Sargs , les poderoses incisives i molars els són imprescindibles per triturar els crustacis, equinoderms i mol·luscs que composen el 100% de la seva dieta, un exemplar superior al quilo de pes es capaç de triturar la clova d'una cloïssa i donar un discurs al desempescar-lo en forma de queixalada i posterior hematoma.

Els dèntols són encara caçadors més actius i s'alimenten a base d'altres peixos i cefalòpodes. Tenen uns ullals i incisius extremadament desenvolupats per agafar, matar i retenir les seves preses. Aquesta mateixos incisius poden fer molt de mal si en el moment de desempescar el peix es claven al nostre dit , per tant tota precaució es poca.

l'Home : Homo sapiens sapiens

Finalment el més perillós de tots , l'espècie humana.


* Tortuga Careta enredada amb una bossa de plàstic

Fins ara ens havíem basat en la visió antropocèntrica (animal----home) , la realitat ens diu que l'espècie humana representa el perill més greu pels ecosistemes marins i a la vegada pels altres companys d'espècie amb qui co-habiten. l'Activitat humana es la gran productora de residuus, d'abocaments tòxics , depredació massiva de recursos i esgotament dels mateixos, d'actituds incíviques i intolerants i d'agressions directes al medi.

l'Industrialització massiva i el tractament poc acurat de residuus i productes sobrants i la sobreexplotació dels ecosistemes per treure'n rendiment piscícola, són les principals fonts de contaminació i esgotament directe dels recursos alimentaris marins. Normalment ja ens n'adonem massa tard , just quan acaben posant en perill la pròpia vida humana i el equilibri poblacional.

Més imatges a:  http://bitxosdelmediterrani.blogspot.com 

El gran repte medioambiental per a la nova legislatura

Arriba l'hora de protegir l'entorn marí.

És hora de començar una nova legistalura, les eleccions municipals ja tenen el seu resultat i ara venen 4 anys endavant on encara s'han de millorar més coses per aconseguir una Escala més saludable i més respectuosa amb l'entorn.

Després d'aconseguir declarar el Montgrí i el seu entorn proper com a Parc Natural, s'ens presenten encara certes mancances , sobretot en la protecció del medi marí i costaner. Ja fa temps que des d'aquestes ratlles d'internet denuncío la pesca il·legal a pocs metres de la costa per part de tresmalls o palangres professionals i fortius.

Si fos una activitat ocasional no hi posariem el crit al cel , però resulta flagrant la falta d'incompliment legal al veure les xarxes calades a escassos 50m de la costa i a poc més de 2m de fondària, quan la legalitat ens diu que les armallades i palangres han de respectar la distància mínima de 300-350m de la costa.


* Barca de tresmall a poc més de 60m de La Punta , 19-5-2011

Biològicament, es sap que la franja costanera és lloc majoritari de cria per un 80% de les espècies de la mediterrània , espècies d'alt valor comercial i d'altres que ajuden a mantenir l'equilibri de l'ecosistema marí i de la xarxa tròfica. Des de l'inici de primavera fins a mitjans d'estiu és l'època clau per la cría de totes aquestes espècies: Sargs , Orades, Dèntols , Mabres, Rogers , Guiules, Serrans , Escorpes, i moltíssimes més.

Fa mal als ulls veure els "Galls" tancant tot l'espai entre les Muscleres i La Creu , o entre La Punta i l'Olla a escassos 50-70m de la costa, en un enreixat que dificulta l'entrada de qualsevol peix o sípia a desovar. Un sistema de xarxa que inclús és perillós per als que practiquen el submarinisme o les embarcacions i també criminal pels que pesquem des de la costa i en una modesta llançada ens enredem amb aquestes arts de pesca. Palangres fortius acaben per agreujar aquesta problemàtica , sovint mal senyalitzats per evitar ser multats i calats a poc més de 20m , per exemple a La Creu o al Passeig, Codolar i bocana del port.


* Barca de tresmall vinguda desde Roses , entre el Cargol-La Mar d'en Manassa i La Platja , l'1 d'Agost de 2006.

I no us enganyeu pas , això no es un discurs ecologista o ecotalibà com alguns volen fer veure, el fals ecologisme ha fet molt mal als que desde la modèstia intentem divulgar i fer entendre el nostre entorn natural. El paisatge es un sitema de mosaïc , tant a terra ferma com a mar i sense l'home no podem entendre la dinàmica de tot aquest sistema natural, per tant a més de cultivar l'entorn hem de ser capaços de garantir-ne la productivitat per la nostra generació i les que vénen, que ja prou magre ho tindràn per tirar endevant.

Un indignat més.

Sergi Corral -Maig 2011.

l'Esperit de superació

Dissabte 9 d'Abril va èsser un dia trist a l'Escala , de bon matí coneixíem la notícia que la nostra amiga i companya Montse s'en havia anat , després de 49 anys de lluïta incansable contra aquella maleïda malaltía que sempre l'havía acompanyat.

Des de la distància de Barcelona i amb el neguit i tristor de no poder acompanyar a la família en aquests dies tant difícils, s'em fa difícil expressar, en poques paraules, tot el meu sentiment d'apreci , respecte i admiració cap a tú , Montse. En el record em quedaràn les converses afables i iròniques sobre l'Escala i el Món, les col·laboracions i les ajudes en temes professionals i de feina, les visites al teu despatx de l'Ajuntament per petar la xerrada i per descomptat els consells i els mil cops de mà que m'has i ens hem donat tantes i tantes vegades.

De la tristor més profunda per la pèrdua d'un amic, hem de ser capaços de treure'n petits bocins de saviesa i enteniment , que ens ajudin a compendre millor aquest món tant complex on ens toca viure , perquè com dèien aquells ...La vida es bonica, però a vegades , complicada.

Montse, allà on siguis una abraçada ben forta i el record més amable dels que t'estimem i sempre t'estimarem.

Un tomb pel Psseig tot trepitjant restes fòssils de fa més de 100 milions d'anys

El passat dijous , vaig descobrir quelcom realment impressionant. Tot passejant amb els pares pel Passeig de Mar a l'Escala i fent "conya" amb m'un pare sobre el desgast de les rajoles del paviment i la seva naturalesa calcària , m'en vaig adonar que hi havia quelcom més que una simple roca calcària.

Amb un primer cop d'ull i amb certs coneixements geològics i paleontològics , vaig saber copsar les restes de petxines (mol·luscs bivalbes) d'orígen fòssil entre el material dels rajols. A vegades vèiem la secció de la petxina i altres vegades veiem la valva damunt la llosa o la mateixa sobreimpressionada a la roca sedimentària (arenisca).

A mesura que ens hi anàvem fixant , ens n'adonàvem de l'importancia del descobriment i de la varietat d'invertebrats que s'observaven en cada tall de roca. De les petxines vam passar a trobar equinoïdeus fòssils , es a dir, garotes i estrelles de mar , amb la seva estructura i simetria radial fàcilment identificable. Les seccions de roca calcària tenen el garn aventatge que et permeten observar l'animal en diferents plans de simetria o talls , tant horitzontals com verticals , i així ajudar a identificar-ne totes les seves estructures. Així d'una petxina podem observar per complet l'estructura de les 2 valves i la xarnera (punt d'unió) a mode de cor, dels equïnoideus , lestructura radial i la llanterna d'Arquímedes , es a dir , tot el sistema de la seva boca.


*Fòssil d'equinoïdeu al Passeig de Mar -l'Escala, foto: Sergi Corral.

Si busquem un xic d'informació , veurem com la datació d'aquests fòssils en situa entre el Juràssic superior i el Cretaci inferior , es a dir entre 80 i 200 milions d'anys aproximadament dins de l'era del Mesozoïc (65-251Ma). Costa d'imaginar que milions de persones puguin trepitjar aquestes restes i que gràcies al desgast de la roca per l'acció de les persones, mar , pluja i vent poguem ser testimonis a l'aire lliure d'una lliçó magistral de paleontologia i anatomia d'invertebrats fòssils. * Línea o escala geològica i evolutiva a la terra.

Oportunitat d'or.

Avui, 24 de Març de 2011, hem rebut una de les millors noticies que podem rebre enguany. El Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de l'Escala han signat l'acord definitiu de cessió dels terrenys militars de La Clota , Les Planasses i el Salpatx a l'Ajuntament de l'Escala , per tant la transformació del sòl d'ús militar cap a ús públic ja és una realitat.

* Les Planasses, novembre 2010: Foto: Sergi Corral.

La Clota, Les Planasses i El Salpatx , constitueixen un entorn natural únic a l'Escala. Allà hi tenim els penya-segats més alts de tota la nostra costa (junt amb Punta de Montgó), unes pinedes secundàries amb progressió en el seu creixement des dels anys 50, comunitats de garric i romaní amb infinitat de sorpreses més com els lliris o orquídies , hàbitats sorrencs de vegetació dunar i per altre banda un espai submergit d'incalculable valor i diversitat. l'Interès natrural i la singularitat d'aquest espai l'ha fet incloure'l dins del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter, un nou projecte medioambiental que ha d'assegurar l'integritat natural d'aquest entorn.

*El Salpatx, novembre 2010: Foto: Sergi Corral.

Convertir tot aquest espai en un lloc de referència per a el coneixement i divulgació de la diversitat de flora i fauna costanera, és un dels deures i reptes que hem d'afrontar a partir d'avui. l'Ajuntament ha d'evitar cometre errors de passat i ha d'aprofitar aquesta oportunitat d'or per promoure, incentivar i donar a conèixer el patrimoni natural i històric de la nostra Vila.

l'Observació meteorològica d'en Joan Lassús

Joan Lassús i Colomeda (1911-1996) , va ser un dels mestres de la fotografía a l'Escala. l'Arxiu fotogràfic d'en Lassús , actualment cedit a l'Ajuntament de l'Escala, té un valor incalculable ja que va saber plasmar perfectament la vida qüotiadiana i l'entorn de l'Escala en els anys 30,40,50,60 i 70's.

Ja hem pogut veure en diverses exposicions i col·leccions fotogràfiques la excel·lència de les fotografies de paisatge ,de la vida marinera i de les tradicions, cultura i festes de la nostra vila. Però en Lassús tenía una virtut extraordinària davant d'altres fotògrafs, el do de l'observació contínua de l'entorn. Les seves fotos s'han convertit en un testimoni de l'observació meteorològica de moltes situacions atmosfèriques diferents.

Entre les seves fotos en podem veure de tramuntanades a La Platja amb gavians sobrevolant les ones. Llevantades memorables com la del desembre del 1962. Núvols de grop i nuvolades a la Badia de Roses i des d'Empúries. Nevades mítiques com les del 1953,1954,1962 i 1964. I finalment la que ha donat la volta al món , les fotos de la fred del 1956.


* Llevantada i esbotzada el Desembre de 1962. Foto: Joan Lassús.

l'Arc de pedra natural del Portitxol completament glaçat o les barques a La Platja , cobertes per una crosta impenetrable de glaç , són més que fotografíes. Et transporten de caps a aquell episodi històric i són un testimoni meteorològic d'incalculable valor per a futures generacions.


* Arc de pedra glaçat, El Portitxol, Febrer 1956. Foto: Joan Lassús

Diguem que Joan Lassús , també va fer la funció d'Observador Meteorològic a l'Escala , potser no amb dades instrumentals , però si amb un testimoni gràfic que ens fa entendre que tampoc ha canviat pas tant el panorama climàtic des d'ençà. Episodis extraordinaris com la fred del 56 ,la nevada de Març de 1964, la llevantada de Desembre de 2008 o la neva del Març de 2008 són cíclics , només fa falta algun observador i fotògraf intrèpid amb l'intuïció ben afinada per convertir una instantània en una emprempta climàtica.

Que tenim?

Que tenim?


En Xaxu, compositor magistral ;Victor català, escriptora universal ;l'Esquirol retratista quotidià, tots tres nascuts aqui ; com en Tero , en Lassús, en Ramis , en Lluís Albert ..tots fets aqui! T'en adones? És possible que tinguem tants artistes de renom , i tots fets quí!

Que, què tenim?

Tenim , Empúries , port d'entrada ancestral . Tenim unes platges de qualitat per gaudir tot l'any. Tenim una costa esquerpa i natural , pou de vida i llegendes de pirates i contraband. Tenim pinedes,dues, turons i espècies de flora singulars . Tenim un món submarí , digne de contemplar on tu mateix hi pots bussejar. Tenim tramuntanes i llevants, grops , minves i mestrals. Tenim uns pescadors valents , que a cops de sal i de vent es guanyen el jornal. Tenim les millors anxoves del planeta.Tenim cultura, cultura viva i al dia. Tenim les millors sardanes per ballar i xalar. Tenim el caliu d'un poble treballador, participatiu i honrat. Tenim un poble per gaudir com cal.

Coses nostres, coses bones que tenim aquí.

l'Escala, viu-la tot l'any!

Escalencs que fan història (II): Fotògrafs contemporanis

Miquel Bataller i Fàbregas

Fill de Girona, però amb una potent vinculació a l'Escala des de finals dels anys 50 quan descobreix per primer cop aquesta vila empordanesa. La vida d'un poblet de pescadors el deixa impressionat , i des del primer moment intenta captar amb la càmera tot allò que li crida l'atenció.

La gent de mar ha sigut el seu centre de treball durant més de 50 anys , des de que va arribar a l'Escala fins que el turisme i la pesca més tecnificada va deixar enrere aquells llops de mar , que 60-40 anys abans havia captat la lent d'en Josep Esquirol. Sense conèixer les referències d'aquest gran fotògraf barceloní i escalenc, en Miquel es va dedicar des de la primera instantàna a captar el rostre i la vida qüotidiana de la gent de mar. Sense saber-ho en un primer moment, va fotografiar als fills i néts , d'aquells mateixos personatges que anys enrera havia fotografiat l'Esquirol, no va ser fins forces anys després que s'assebentà de la importància històrica de les seves fotografíes.

* El freu,Foto: Miquel Bataller

Cronista d'imatges de la vida de l'Escala durant més de 60 anys , actualment disposa d'un dels fons fotogàfics més rellevants de la Costa Brava. Les festes populars, les sardanes, els actes municipals , les exposicions d'art i cultura , l'innaguració de nous edificis i equipaments i la documentació gràfica de tota la costa i interior escalenc per mitjà de les fotografíes aèries formen part del seu arxiu , que durant el 2010 cedí per complet a l'arxiu històric municipal. En motiu d'aquesta cessió i com homenatge, l'Ajuntament de l'Escala va editar una col·lecció monogràfica de fotografíes d'en Miquel, des dels anys 60-70 fins els anys 90, amb el mateix format que publicà les làmines de l'Esquirol, en Richards i en Lassús.

Aprofitant l'acte , s'organitzà una exposició fotogràfica d'aquestes làmines , al Museu de l'Anxova i de La Sal (MASLE) al Juny de 2010, on tots els assistents pogueren contemplar una ínfima però valuossísima part del seu fons fotogràfic.

* Miquel Bataller i Estanislau Puig (Alcalde de l'Escala) el dia de presentació de les làmines i l'exposició fotogràfica. Foto: Robert Carmona

Escalencs que fan història (I): Fotògrafs contemporanis

Jesús Puig i Ximinis

l'Escala es terra de fotògrafs, el seu paisatge, entorn i gent és un camp d'experimentació diària per qualsevol que tingui la mirada d'un bon observador. En Jesús n'es un clar exemple, deixeble i hereu d'en Joan Lassús ( l'Escala 1901-1996), ha sabut entendre la fotografía des de l'observació en vers al paisatge més immediat.

La extraordinària variabilitat meteorològica i paisatgística de l'Escala i l'entorn de poble de pescadors són els dos eixos del seu extens fons fotogràfic. La vida marinera de transició entre la Platja i el Port de La Clota , cap allà els anys 60 i 70, ocupen tota la primera part del seu material fotogràfic. Les barques, encara a la platja , la subhasta del peix a la Riba Grossa , l'arribada de les barques carregades de peix i la vida diària d'un poble en plena transició pesquero-turística , és l'entorn que ha sabut plasmar en paper fotogràfic. D'aquest primer fons fotogràfic , n'es testimoni l'exposició fotogràfica "Gent de Mar(1969-1971)" que va acollir amb gran èxit la Sala d'exposicions Municipal a l'any 2008.

De l'aprenentage a càrrec d'en Joan Lassús , ha conservat una gran mirada d'observació cap a l'entorn més proper. El fantàstic paisatge marítim que té l'Escala és font d'inspiració per a multitud de fotografíes de temporals, tramuntanes, nevades , gropades , calmes, minves , sortides i postes de sol, etc... on es fa referència explícita a la meteorología i climatología de l'Escala. El testimoni gràfic d'episodis extraordinaris com la nevada del 8 de Març de 2010 és d'igual valor que altres episodis històrics com la fred del 1956 i l'arcada de pedra del Portitxol , que va recòrrer mig món a través de la revista Destino.

* Temporal de mar i neu a l'Escala , el 9-3-2010. Foto: Jesús Puig.

D'aquesta segona etapa més moderna , on la càmera digital ha substituït a la analògica de sempre , en surt una altre exposició fotogràfica , dedicada al 100% al paisatge i a la meteorología escalenca: "l'Escala Mar i Cel (2004-2009)". De la mà de qui us escriu (Sergi Corral) , va preparar una exposició de 40 fotografíes d'idèntic estil i carcacterístiques que es va innagurar al desembre de 2008, a la Sala d'Exposicions Municipal. Una mirada senzilla, natural i sense retocs tècnics importants , va servir per trasmetre la seva visió del paisatge i l'entorn escalenc a la resta de la vila. La seva obra no només es difón a l'Escala, a través de les imatges que sovint envia a espais del temps de la televisió pública catalana , així la resta del pais pot contemplar l'enton més salvatge de l'Escala.