Des de la distància de Barcelona i amb el neguit i tristor de no poder acompanyar a la família en aquests dies tant difícils, s'em fa difícil expressar, en poques paraules, tot el meu sentiment d'apreci , respecte i admiració cap a tú , Montse. En el record em quedaràn les converses afables i iròniques sobre l'Escala i el Món, les col·laboracions i les ajudes en temes professionals i de feina, les visites al teu despatx de l'Ajuntament per petar la xerrada i per descomptat els consells i els mil cops de mà que m'has i ens hem donat tantes i tantes vegades.
De la tristor més profunda per la pèrdua d'un amic, hem de ser capaços de treure'n petits bocins de saviesa i enteniment , que ens ajudin a compendre millor aquest món tant complex on ens toca viure , perquè com dèien aquells ...La vida es bonica, però a vegades , complicada.

1 comentario:
Ben dit (Robert)
Publicar un comentario