martes, 2 de agosto de 2011

Un Juliol amb gust a avançat setembre

EL “NO JULIOL” de 2011

A les acaballes d’un Juliol meteorològicament extraordinari, és moment de fer balanç, cercar-ne les causes i fer un resum de les conseqüències. Les temperatures de més de 2ºC per sota de la mitjana i l’elevat registre de precipitació d’entre 70 i 80mm, als observatoris escalencs, són les principals variables meteorològiques que ens permeten afirmar sense embuts que s’ha sortit de la normalitat climàtica dels darrers 30 anys. Altres paràmetres climàtics més secundaris com l’elevat nº de dies amb tramuntaneta i l’alt percentatge de dies amb cel ennuvolat acaben per reafirmar d’hipòtesi inicial.

Perquè? (Paraula de “Mou”) Quina dinàmica atmosfèrica ha provocat tot aquest rebombori?

La primera clau que obra el pany d’aquest enigma la tenim en la posició del famós anticicló de les Açores. A l’estiu adopta una posició de falca sobre la península,afectant-nos plenament ,ja que està decantat més cap a l’est .Sota aquesta falca anticiclònica que s’estén per tot el nord i est peninsular hi trobem la també coneguda baixa tèrmica, associada a les càlides terres del sud. Doncs enguany, aquest centre d’acció d’altes pressions està desplaçat clarament cap a l’oest, permetent la baixada del corrent en jet per l’Atlàntic cap a latituds inusualment baixes, posició més pròpia de primavera i tardor.

Les baixes pressions que acompanyen al jet han circulat per Anglaterra i el centre d’Europa , al mateix temps que ens enviaven un reguitzell de fronts i línies d’inestabilitat , tot intercalat amb l’entrada de vents del nord, no pas molt intensos. L’Aire fred en alçada que ens ha arribat de nord a sud és la segona clau de tot plegat. La combinació d’aquest aire fred en alçada i les temperatures càlides i/o temperades d’aquesta època formen el còctel idoni per desencadenar potents tempestes com la que ens afectà el dia 26 de Juliol , deixant 50mm a la nostra vila entre les 14 i les 20h.

Extraordinari? N’hem viscut de semblants?

Si ens acollim a la definició “d’extraordinari” com a valor o valors fora de la normalitat, podem afirmar rotundament que si. Un altre tema molt diferent és considerar-ho com a únic. De juliols frescos i plujosos en trobem diversos si regirem les dades climàtiques d’anys enrere. Els anys 1922,1932,1940,1943,1976,1977, 1987,1992,2001,2002 i 2011 han destacat per plujosos i els anys 1919,1922,1932,1939,1948,1954, 1977,1980, 1992, 2002 i 2011 per anormalment frescos en la sèrie meteorològica més llarga i fiable de Catalunya (Obs.Fabra a Barcelona). Ja veiem com el juliol de 2011 no ha trencat motlles , però si que ha suposat un trencament radical de la dinàmica més càlida dels 90’s i 00’s, al mateix temps que evidencia que la calorada de l’estiu de 2003 és l’equivalent a la fredorada del 56, fets únics i gairebé irrepetibles.

El darrer apunt que val la pena destacar es “l’encert” creixent dels anomenats models meteorològics estacionals , que ens ajuden a esbrinar tendències pels propers mesos. Al Maig ja albiraven un Juny i Juliol frescos i plujosos , ara veurem si també encerten el que pot passar a l’Agost o pel contrari, ens haurem de quedar amb aquella dita tan nostrada de que “una flor no fa estiu”.