domingo, 25 de diciembre de 2011

A tots els meus mestres i companys.


Fa pocs dies que m'he assebentat de la mort d'una persona molt especial per a mi, un mestre únic i una persona excepcional, en Gabriel "d'Els Barrils". És hora de dedicar-li quatre ratlles i fer un petit homenatge a totes aquelles persones de l'Escala, que m'han transmés tants i tants coneixements des de que jo era un infant fins als dia d'avui. En Gabriel , en "Jaques", en Mariano , en Rafel, en "Canons", en François, en Josep Maria i tants i tants d'altres que deixen i m'han deixat petjada en els meus 27 anyets de vida.

Als meus avis els hi dec la gran fortuna d'haver-me ensenyat tots els secrets i la màgia de l'Escala, amb la gran sort de conèixer persones que m'han marcat en tots aquest anys que han vingut després. Ells van fer "la feina bruta" des dels principis dels anys 50, quan es van topar amb l'Escala, un poble que des d'aleshores els va acollir i acompanyar fins a l'hora de la seva mort. l'Integració al poble i el caliu ja estava fet, les generacions posteriors ens hem dedicat a recollir els fruits, a conservar els lligams i a transmetre totes aquelles coses que ells ens van ensenyar.

A principis dels 90 els estius a l'Escala eren intensos, es vivíen minut a minut i la platja , el mar i la pesca eren tres dels puntals de tot l'agost i part de setembre. Avui fa més de 20 anys, jo era un vailet que començava a apendre una afició que m'ha acompanyat durant tots aquests anys, la pesca amb canya. Recordo les tardes d'agost amb la meva primera canya , pescant a la Riba Grossa acompanyat de l'Avi. Des d'aquelles tardes de gòmits , guiules i serrans ha plogut molt i molt, però l'imatge d'en Gabriel baixant per les escales de La Punta , acostant-se cap a mi i aconsellant-me en mil i una tàctiques i tècniques, no l'oblidaré mai.

Sergi , mira aquest ham que està despuntat i l'has de canviar. Sergi, posa un plomet més a la boia. Sergi, cala la línia just al costat de la paret de La Riba , aquí hi han escòrpores, gòmits i petards, segur que pescaràs. I com aquestes, moltes més. Jo que era tot orelles escoltava i preguntava tant com vulguis fins que arribava l'hora de marxar i acomiadar-me. Altres dies era ell qui pescava i jo qui baixava a observar o xerrar una estona amb ell, la gran virtut d'en Gabriel era no ser esquerp (molts pescadors de canya, ho són) i estar sempre apunt per escoltar-te i respondre't les mil i una preguntes. Molts dies era jo qui el veia des de casa , amb un llevant crescut o una gropada de tramuntana, ell amb la canya en mà i aconseguint grans peces per tècnica i esforç. Eren dies de llobarros, sargs, orades, congres, dèntols, etc... peces de molt mèrit i dies de molt de risc.

Les persones es fan grans, llei de vida, i arriba un moment que ja no poden fer el que feien anys enrere, però la capacitat humana de transmetre els seus coneixements fa que la seva essència es perpetui durant generacions. l'Afició a la pesca m'ha companyat durant tots aquests anys, de la mateixa manera que l'afició a la muntanya i l'entorn natural i gran part d'això ho dec a totes aquestes persones que s'han creuat en el meu camí i que m'han trasmés part de la seva experiència, saviesa i aficions.

A tots ells, Gràcies!