Ahir sortia a la llum el resultat d'un estudi de qualitat ambiental i biològica de les aigües del litoral català i balear, on l'Escala ocupava una meritòria segona posició en el "ranking". l'Escala obté la segona posició. Estem molt contents, ja que això ve a demostrar el que hem comentat diverses vegades des d'aquest espai d'informació o opinió, la mediterrània encara es pot salvar i encara conserva comunitats d'incalculable valor biològic, paisatgístic i ambiental.
Però com es diu popularment, que les branques ens deixin veure el bosc i siguem conscients que malgrat ens poguem felicitar per el bon estat, encara hi han molts deures a fer. Deures en tema de residuus i abocaments, deures en qualitat de les aigües i sanejament d'aigües residuals, deures en pesca il·legal, deures en civisme, etc..
-Els residuus ténen cabuda a les papereres, no a les platges ni a les roques.
-Malgrat la crisi econòmica i el greu estat de comptes dels ajuntaments i de l'Agència Catalana de l'Aigua, no hem de perdre l'oportunitat de garantir una salobritat i un sanejament òptim de les aigües residuals, industrials o fecals que produim. Les depuradores són una eina de primera necessitat i és intolerable que a dia d'avui hi hagin pobles i urbanitzacions que encara aboquin les aigües residuals al Rec, al Riuet, al Fluvià i la Muga.
-La consevació dels ecosistemes marins garanteixen la biodiversitat d'aquella àreea, per tant els atacs sistemàtics contra aquests ecosistemes, són una amenaça per la biodiversitat i l'equilibri entre espàcies. La llei no ampara aquells qui calen les xarxes a menys de 250m de la costa, en canvi són amparats. En canvi són amparats pel poble i la tradició. La lògica diu que calar una xarxa a 20m del espigó d'Empúries o a 50m de la Punta és una aberració, en la societat que vivim el sentit comú s'ha perdut fa temps. Els efectes són fàcils de demostrar, l'any 2011 hi va haver certa regulació i en tot el periode des de Juny a Setembre els tresmalls i palangres es van allunyar de la costa, en aquest article hi trobareu el resultat: Un bri d'esperança arran de mar
-Els pescadors esportius també "hem" de ser responsables. Les mides legals i les espècies protegides ténen la seva raó de ser. Raons biològiques i ecològiques de primera necessitat. l'Avarícia trenca el sac, i no pot ser que un pescador submarí agafi cada dia 7 o 8 peces de pops i sípies, com tampoc pot ser que en cada jornada s'agafin més de 50 o 60 "peluts" (crancs), quan amb una dotzena n'hi hauria ben be prou. Què en treiem d'agafar una orada o un sarg de 4cm? Quam amb una peça de 20cm ja podem començar a posar al foc la planxa? Evidentment tampoc fa falta criminalitzar el sector, la pesca recreativa és en essencia selectiva (excepte les espècies de cefalòpodes, crustacis, Bivalves i peixos que tenen vida sedentària o sèssil), i per un sarg que agafis amb canya, el 80% restant esquivarà les arts de pesca.
- El turisme i les embarcacions recreatives han de posar el seu granet de sorra. L'ancoratge destrueix les praderies de posidònia i altres fons sensibles. La regulació en l'ancoratge en punts com El Cargol, La Platja, Riells, Montgó, Illa Mateua, etc.. és absolutament necessària si cada any no es vol perdre unes parceles de posidònia, les quals només creixen entre 1 i 2cm l'any, fem números i ja veureu com els càlculs surten ràpids si en una ancoratge pots arrencar uns 80-100cm2 de praderia. Un punt positiu a l'iniciativa d'enguany d'endarrerir la línia de boies fins a la Mar d'en Manassa. Peruè l'any vinent no s'endarrereix fins El Cargol?
- I per últim, el civisme. Civisme de tot tipus, normes per la convivència ciutadana i medioambiental que ha de cumplir la persona. Mica en mica ens hem anat conscienciant, però encara trobem molts residuus a platges i roques, abocament de benzina i olis, pràctiques imprudents damunt una embarcació motora o moto d'aigüa, destrucció mecànica de roques, corall, algues, etc...
Fugim dels tòpics del ecologisme mal entés i quedem-nos amb el sentit comú. No fa falta anar amb "taparabos" pel carrer, ni prohibir sistemàticament la pesca o recolecta de materies primeres. F afalta aplicar unes normes mínimes i amb base científica per a regular i permetre que aquest patrimoni natural que tenim a l'abast el gaudim, el respectem i el coneguem així, per molts anys.
.JPG)