El Parc Natural del Montgrí , una visió de la problemàtica tocant de peus a terra.
Durant els últims anys i mesos , tot el tema del Parc natural del Montgrí ha aixecat molta polseguera política i ciutadana , en molts casos de forma exagerada i interessada tant per part d'un sector com de l'altre , amb posicions molt radicals i sense afrontar la problemàtica des d'un punt de vista real i pràctic.
La realitat es que estem devant d'un espai natural únic , tant del punt de vista geològic , botànic , zoològic i climatològic. Aillat entre dues planes fèrtils i a primera línia de mar , d'un mediterrani ventat. Per aquests motius i molts d'altres aquest espai natural necessitava una protecció urgent per tal de no posar encara en més perill una riquesa ambiental , ja de per si amenaçada per la pressió urbanística i turística dels voltants.
Arribats a un punt de creixement urbanístic i turístic insostenible i de no-retorn , aquests espais naturals tan aïllats, encara pateixen més les perturbacions humanes com pot ser la construcció , la pressió dels ecosistemes i cops tan durs com els incendis provocats. I per tant , un marc protector és d'absoluta necessitat , integrant aquest paisatge d'interès natural amb d'altres propers per tal de que no es trenqui la cadena entre sistemes i que les poblacions animals i vegetals no sofreixin el temut aïllament poblacional i genètic , el qual acaba per degenerar les pròpies espècies.
Vet aquí la problemàtica amb aquesta zona de connexió entre el Montgrí i els aiguamolls ,la qual travessa una petita porció de la plana de l'Alt Empordà situada a l'Escala. Però no ens enganyem , aquest connector o corredor biològic està centralitzat en la cadena de turons calcaris que va des de la falda del Montgrí fins Empúries. Es cert que la banda de ponent d'aquests turons està ocupada per terrenys fèrtils i agrícoles , els qüals no sofriràn cap canvi d'us del sòl i seguirant donant pomes, peres,préssecs, alfals , colza i girasols. Això si no podràn donar ni cases ni camps de golf.
Fins ara aquesta zona de Vilanera, Les corts i Empúries , entrava dins del PDUSC com a sòl no urbanitzable, però des de fa uns anys estava amenaçada fortament per projectes de camps de gols i urbanitzacions adjuntes que podien modificar l'us d'aquesta porció de territori , tanmateix la recent construcció de cases i pisos a terrenys propers com a la part alta de La Closa del Llop i darrera de "Cal Gambo" encara han donat més sensació de vulnerabilitat i fragilitat d'aquest ecosistemes.
l'Escala és un poble preciós i amb una costa de somni, però amb un interior sovint oblidat però igualment interessant i ric. Els turons de Vilanera i Les Corts són un hábitat de flora única i singular amb espècies que només habiten aquests indrets. Uns reductes de matollar,pinedes i herbassars on s'hi refugía un munt de fauna. Però també forma part d'aquest paisatge tan fantàstic el mosaïc dels camps de conreu i de les zones agrícoles de la plana, des de dalt d'aquests turons la visió primaveral d'aquest entorn, tant ben plasmada als quadres d'en Roura, és única.
Pert tant , la "moraleja" de tot plegat hauría de ser la què ens dóna com a resultat la convivència de tots aquests paisatges , i la integració de tot l'entorn en un únic sistema equilibrat i sostenible. Evitant tot tipus d'impacte antròpic en aquests ecosistemes tant fràgils i únics i educant a tots els escalencs i habitants dels pobles veïns per estimar i valorar aquests petits tresors tant propers i fins ara tant oblidats.
Si voleu més informació de caire científic sobre la flora existent al corredor biològic entre el Montgrí i els Aiguamolls de l'Empordà i tot l'entorn de l'Escala , podeu consultar aquest enllaç i el treball que s'hi mostra.
http://lescaladigital.blogspot.com/index.html#4602633339479160448
.JPG)