Llevantada destructiva del 26 i 27 de desembre ,el pitjor temporal dels ultims 50 anys

Una llevantada terrible sacseja l'Escala:

Després d'unes setmanes de tranquil·litat ningú s'esperava el que va passar durant la jornada del dia de Sant Esteve i el dia 27 de Desembre. Una situació retrògrada va portar una bossa d'aire fred en alçada des de l'est d'Europa fins al Golf de Lleó , un cop allà , es va formar una potent borrasca que finalment es va situar davant les costes catalanes fent incidir vent de llevant molt fort a les costes del centre i nord de Catalunya.

Els models numèrics de predicció ja indicaven el que podia passar , però la magnitud de la llevantada va sorprendre a tothom.



*Figura 1: Mapa de pressió en superfície , model DWD , a les 12 UTC 26-12-2008.

*Figura 2: Alçada significant de les onades , predita pel model WAM , per les 18:00 UTC del 26-12-2008.


De bon matí encara bufava tramuntana moderada a l'Escala , arribant als 64km/h a les 9 del matí , la borrasca encara ens enviava vents del nord degut a que es situava al Golf de Lleó. A mesura que descendia la borrasca cap al sud i sud-oest , el vent va girar clarament a gregal a partir de les 11 del matí i poc després ja s'entaulava la llevantada . El vent pujava fins als 45-50km/h sostinguts i fins a la ratxa màxima de 85,4km/h. Tanmateix el lleuger tràngul de bon matí deixava pas a onades cada cop més importants que arribaven fins als 5m d'alçada a les 12 del migdia , encara que això no s'acostava ni molt menys al que passaria poques hores després.


*Figura 3: Velocitat mitjana del vent a l'Estació IES Pedró , dies 26,27 i 28 de desembre


* Figura 4 : Drecció del vent a l'Estacio de l'IES Pedró durant els dies 26,27 i 28 de desembre.

Un cop entaulat el fort llevant sostingut , les onades anaven creixent minut a minut i les esbotzades cada cop eren més i més fortes , saltant ja per sobre La Punta. A partir de migdia comença el més impressionant , les ones creixen cada cop més fins arribar a una alçada récord de 9m a les 16:00 UTC de la tarda tal i com mostra el gràfic de la Boia meteorològica del SMC situada al Golf de Roses. La alçada significant o mitjana arribava als 6m i el període o distància entre dues crestes d'onada arribava als 10 segons. Tot això ens van per fer-nos una idea del poder destructor d'aquest temporal , ja que no només hem de tenir en comte l'alçada de les oades sinó també el seu gran recorregut marítim i la seva procedència.




* Figura:5 , evolució de la alçada de les onades el 26-12-2008 a la boia del Golf de Roses ,SMC.


*Figura:6 Evolució del període de les onades durant el 26-12-2008 ala boia del Golf de Roses , SMC.

La tarda i nit del 26 l'Escala i altres poblacions de la Costa Brava estaven ja de ple sotmeses al temporal més dur dels últims 50 anys a la Costa Brava , i les destrosses en l'entorn eren ja molt i molt importants. Les esbotzades salten per sobre les cases de la Punta , al topar amb el Cargol , s'eleven uns 15-20m i les onades arriben fins dalt la barana de La Platja , alhora que començen a trencar la barana i el paviment del Passeig.


Foto 1 i 2: Onada a La Platja i esbotzada al Port d'en Perris , autora. Esperança Ramió.


Foto 3 : Esbotzada al Cargol , autor: David Falgàs



Foto 4: Esbotzada al Cargol , autor; Eduard Arbusí



Foto 5: Onades per sobre La Punta , autor : Eduard Arbusí



Foto 6: La Platja en ple Temporal , autor: Quim Teixidor


l'alarma salta a tota l'Escala quan es reben notícies de que el Passeig s'està enfonsant , que s'ha rebentat la barana de molts trams i que cases i restaurants a primera línia de mar com el Roser 2 i altres de Montgó han sofert trencadisses de vidre i ha entrat aigua a tot l'interior.



Fotos 7 i 8 : Nit del 26-12-2006 , primeres imatges del Passeig enfonsat, Autor: David Falgàs.


El despertar del dia 27 de desembre a l'Escala ofereix una visió desoladora dels efectes del temporal , encara amb onades de prop de 6m d'alçada , la primera línia de mar està completament destrossada .

El Passeig de Mar s'ha enfonsat en un tram de més de 60m , la barana de passeig ha volat literalment i es troben restes dintre de Ca La Neus i fins a molts metres carrers amunt . Els bancs i papereres arrancats i a sobre el paviment de la carretera , tamarius arrencats d'arrel i desapareguts dins la mar.Persianes i vidres trencats de molts locals per l'impacte de les pedres ,una visió desoladora i impactant de litoral escalenc es fa sentir entre els seus habitants i entre els qui estimen el seu paisatge.



* Foto 9 i 10: Passeig enfonsat , autor: Mònica Simón




* Foto 11: Passeig enfonsat , autor David Falgàs*Foto 12:Passeig Enfonsat , autor: Quim Teixidor.


*Foto 13: Banc arrosseragt al Passeig , autor : Quim Teixidor


* Foto 14 : Barana arrancada devant de Ca la Neus, autor: Quim Teixidor

Montgó també ha sofert durament els efectes del temporal i tot el passeig es troba soterrat de sorra i pedres , la força de les onades ha desplaçat la casetta de socorrisme i ha trencat els vidres de locals i cases aprop d ela platja. El temporal també ha escupit, literalment, un fotimé de peixos fora la sorra , els quals no han pogut resistir l'onatge tant i tant fort que segurament ha rebentat els seus caus.







*Foto 15 i 16 : Platja de Montgó i destrosses varies ,autora :Rosa Reverter

Dos dies després del desastre , veig les imatges i encara em poso les mans al cap , encara m'emociono i encara em sorprenc de la inmensa força que pot arribar a tenir la nostra mar. Espero que es posi fil a l'agulla per reparar totes aquestes destrosses i que l'Escala torni a recuperar tot el que s'ha endut aquest temporal. Però sobretot mai hem d'oblidar ni desmerèixer la força de la natura , els llevants hi són i sempre hi seràn , el mar , eltemps i el clima segueixen el seu curs vital igual que nosaltres , però sobretot el que mai podem fer es subestimar el seu poder , no podem ser temeraris , no podem ocupar el seu terreny natural.

Dono mil gràcies a tots els escalencs que han pogut realitzar fotografiés del temporal i que m'han servit desde la llunyania per fer-me una petita idea de la violencia del temporal i de les destrosses que ha ocasionant.

Vistes hivernals al Canigó i Pirineus

El passat divendres 12 em vaig acostar a l'Escala per poder veure l'espectacle del Canigó i els Pirineus nevats ( i de pas comprar els torrons de Nadal).

Aquesta tardor i finals de tardor tan moguts , freds i hivernals , han portat grans nevades al Pirineu Català i Francès, amb gruixos molt destacables als cims i quasi record per trobar-nos a finals de Tardor.

Per contemplar in-situ el que ara comento només fa falta baixar fins a la Platja, La Punta o La Mar d'en Manassa , mirar cap el Nord-oest i gaudir amb la fantàstica visió de les muntanyes que ens envolten , i que otorguen a l'Escala hivernal una dels paisatges més meravellosos de tota la Mediterrània.



*Fotos: Sergi Corral Buela

Llevantada del 28-11-2008

Aquest divendres hem tingut un dels trànguls de llevant més forts dels últims anys . Una profunda borrasca s'ha format aquesta matinada al nord de Balears enviant una mar de fons llarga i potent a tota la costa catalana , però amb més fúria de Barcelona fins al Cap de Creus.

A la boia del Golf de Roses , les Onades han arribat als 5m d'alçada , i l'espectacle de les esbotzades contra el Cargol , el Port d'en Perris , l'Olla i el Passeig era magnífic.

En David Falgàs ens fa arribar unes precioses fotografíes d'aquest matí a l'Escala.

Encarant el final de tardor i principis d'hivern

La tardor avança pas a pas i el paisatge i el temps va canviant dia a dia i setmana a setmana. l'Escala ja pràcticament ha acabat la transformació cap a un poble més tranquil , més autèntic , fora de les aglomeracions i de la cridòria estival, els sorolls de la gent van desapareixent i entra en joc la bufada de tramuntana o l'absolut silenci de la calma anticiclònica.

En un passeig cap a Empúries veiem com els tamarius canvien de color i ens demostren que són caducs, la pineda litoral torna a agafar una verdor considerable amb l'herba que creix després de les últimes pluges de tardor i les platges es comencen a preparar per les primeres tramuntanes i temporals.

D'un dia per l'altre una gropada de tramuntana ens acosta a l'hivern avançat , des de la Platja veiem les primeres neus del Canigó , les fulles de posidònia un cop han caigut i el tràgul les ha portat fins on trenca l'onada comencen a córrer per la sorra fins arribar a la barana , algunes s'atreveixen fins i tot a saltar per sobre i acaben acumulant-se a l'altre cantó. L'aire glaçat al capvespre deixa els carrers buits de gent , només plens de la remor de les esbotzades i del xiulet de la tramuntana.

Un cop desapareix la tramuntana i entrem en calmes anticiclòniques , els matins de tardor i hivern són meravellosos , el silenci sepulcral trencat per una gavina o per una llisa que salta , envaeix la primera línia de mar, sens dubte que és un bon moment per relaxar-se i gaudir , deixar la ment en blanc i pensar en que ets la persona més afortunada per poder estar en el lloc i en el moment adequat.



l'últim cap de setmana de venda de castanyes a la Platja i l'Aplec de Sant Martí ens marquen aquesta entrada cap a l'Escala més pura ,cap a l'Escala més ferotge però també més encisadora , en definitiva cap a l'essència més natural de l'entorn escalenc.

Balanç de temporada de pesca 2008 .

Ja arribem una altre vegada al final de temporada de pesca a l'Escala , ja que s'acosten aires de finals de tardor i hivern , amb baixada de la temperatura de l'aigua del mar i la conseqüent disminució d'activitat dels peixos prop de la costa , ja que busquen aigües més homogènies en quant a temperatura.

Aquest 2008 , podem dir que ha sigut una bona temporada , on han retornat les orades , s'han mantingut altres espècies a nivells habituals i han aparegut noves captures des de costa com el pedaç i algun pagell.

El millor mes sens dubte que juny , on en poques setmanes vaig agafar 4 orades , la resta de l'estiu pesca menys abundant però variada amb pagres , esparralls ,guiules , serrans i molts d'altres . Al setembre sargs i mabres i al novembre pesca abundant i sorprenent de guiules , un tord , un roger,un pedaç i altres espècies.

Els números totals ens deixen 555 captures totals , amb 29 espècies diferents. Encapçalen la classificació les 373 guiules ,els 55 serrans i els 26 esparralls.

Com heu vist , practico una pesca variada sense cap especialitat concreta i sobretot gaudint de la varietat i qualitat del peix de roca.

Ens treuen el monument de "La Cobla"

El 2 de Juny de 2007 sota una bona tramuntanada inauguràvem el flamant monument a "La Cobla" en motiu de l'Aplec-2007, qui ens hauria dit que després de un any i tres mesos el monument s'envà de la Platja.

Fa uns mesos , l'estat, a través del departament de costes ens va avisar que la ubicació actual del monument era il·legal, una part del monument invaeix el domini públic maritimo-terrestre corresponent a la platja, concretament estem parlant d'una longitud d'un metre corresponent a la segona fila de músics , la qual queda sobre un tram de sorra. La mateixa llei de costes ens diu també que aquest domini públic maritimo-terrestre arriba fins on poden pujar les onades amb els temporals més grossos i violents. I també s'ha de dir que dita llei no té caire retroactiu , per tant tot el que es construí abans de l'aprovació de dita llei i que ocupa dit domini públic no està sotmés a la normativa actual.

Objectivament , no hi ha res a dir , la llei és la llei i la problemàtica és real. Ara bé, amb tantes aberracions costaneres que es conserven avui en dia inclús a l'Escala , ve d'un metre? No s'hauría pogut desplaçat el conjunt unmetre més endins del passeig? La Llei no contempla com excepcions els béns culturals municipals? Aqui hi ha quelcom sospitós.

Segons tinc entés , la construcció de monuments o béns culturals succeptibles d'ocupar el domini públic , requereix d'una supervisió i un vist-i-plau de l'estat. En el cas que ens ocupa sembla que la sol·licitud d'aquest permís no es portà a terme i es tirà pel dret per part de l'antic Ajuntament. Així en sol·licitar en el present any aquest permís o la seva revisió per part de l'Ajuntament actual , costes s'adonà del problema i posà en tràmit la corresponent denúncia.

Arribats a aquest punt i a data d'avui ,es preveu que en les seguents setmanes d'Octubre , el monument es traslladarà ,després de molt debat i propostes diferents , a la rotonda del final de La Platja , on fins ara s'ubicava la màquina per pujar les barques a la sorra ,testimoni de l'antic port de l'Escala. Sembla que s'ha tancat el cercle i els que en un inici volien aquesta ubicació hen vençut.

Personalment estic capcot i trist per aquesta decisió , el monument a "La Cobla" s'havia convertit en un atractiu més de l'Escala , i el que és més important ,en una figura clau del patrimoni monumental de la vila , el qual vivia amb una perfecta harmonia amb l'entorn de la platja i l'entorn de la Plaça de la Sardana , el rovell de l'ou de la sardana a la vila de l'Escala.

Que hi farà el monument en un racó de La Platja?

Tindrem un monumernt únic i magnífic perquè sigui contemplat pels cotxes i no per les persones?

S'haurà acabat la pressió de cert sector del poble en contra de l'ubicació actual i en cert sentit ,, en contra de la "gestió" sardanista actual a l'Escala? (Sería un gran descans ).

La realitat és que es tornem a fer malament les coses a l'Escala , la tornem a cagar per enéssima vegada , arraconem un cop més la cultura del poble, ens avergonyim de la nostra identitat i sobretot fem molt de mal a la sardana.

Atentament:

Un escalenc emprenyat i perplexe.

Erem més de 20 ,i en quedem 3. Història de com es va perdent l'afició a la pesca a l'Escala .

Quins temps aquells , en que ens reuníem la mainada a La Riba cada tarda d'estiu per pescar.

Que s'en ha fet d'aquella colla de 10 o 15 criatures de 6-9anys que intentàvem fer-nos amb algun gòmit , guiula , serrà o petard ?

Tinc encara els records d'infància ben vius,ens situem a la meitat dels anys 90 i les tardes de pesca suposaven per molts de nosaltres l'experiència més emocionant i divertida del dia . Rèiem , competíem , cridàvem , xalàvem d'allò més i de tant en tant alguna de les petites boies que hi teníem calades s'enfonsava per la picada d'alguna guiula , babosa o gòmit . El día que algú agafava un sarg o una escórpora , aleshores era festa major. Els avis o pares ens ajudaven a amarrar els hams , a posar el cuc , i a vegades a treure el peix de l'ham , i alhora ens teníen controlats per si algú es feia mal.

Mica en mica ens vam fer grans i vam començar anar sols a pescar , aleshores encara continuava l'esperit ben viu d'amistat que havíem creat anys enrere, i el anar sols ens permitia fer algun disbarat més i tenir alguna aventureta ja per explicar. Va arribar el moment que els gòmits i baboses es van convertir en algun sarg , alguna orada i algun roger , la primera peça de mèrit es aquell recòrd que no s'et esborrarà mai de la memòria , una experiència brutal que a uns quants ens va acabar d'enganxar a aquest esport.

Però a partir d'aquí va començar el declivi ,a partir dels finals dels 90 i principis del nou segle molts companys van deixar l'afició i només ens vam quedar una desena , que al arribar a l'edat de l'adolescència vam passar a ser només unes 5-6 persones. Això si , els que quedàvem continuávem disfrutant com el primer día. Un fet molt positiu va ser l'arribada de companys inmigrants els quals ja eren nascuts aquí l'Escala , que es van interessar molt per la pesca , i van voler que els més "veterans " els ensenyessim els trucs. Van apendre ràpid (van tenir bons mestres) i al cap de pocs mesos ja s'unien a nosaltres en les jornades de pesca. Ens pensàvem que es recuperaria l'afició , però després de 3 o 4 anys el resultat va ser ben diferent , molts d'aquests companys també van abandonar , resistint només 2 o 3 amics que continuen fins avui en dia.

Actualment , ja al 2008 , ens trobem que del nucli que vam començar a pescar junts , només quedem 2 , si ja hoheu sentit bé 2!!! . Un servidor i l'Abel , i en alguna ocasió ens acompanyen el Mohammed o en Zacaries. La Platja , La Riba , el Gavià , La Punta , l'Olla i La Creu han quedat buits dels pescadors qe abans grimpàvem per les roques, molts dies només veig el meu parell de canyes i en contades ocasions encara ens agrupem aquestes 2 o 3 persones més que quedem , i fem un bon matí com els d'abans.

Però el que més em preocupa avui en dia , es que no veig mainada pescant , no senyors , la Riba està buida de criatures , boies i canyes , com hem pogut arribar fins aqui?

La doble moral que tant es porta avui en dia no veu en bons ulls que les criatures pesquin , perquè és un fet horroròs matar alguna bestiola de mar , encara que sempre sigui per consum propi . Els hi neguem la pesca pero els permitim veure el telediario , la pelicula d'acció del divendres a la nit , o el pressing cash de "la cuatro". Els hi permetem que es quedin enclaustrats entre 4 parets veient la tele , l'ordinador , o la consola , i en canvi no els transmetem un dels valors que té la pesca que es gaudir del paisatge , de la mar i de la vida que hi acull.

Quin serà el futur real de l'afició ? Com es notarà la manca de noves generacions?

Això ho sabrem amb el temps , però molt em penso que no pinta gaire bé el tema.

Mentrestant n'hi ha uns quants que continuem anant a pescar i guadint amb cada jornada i amb cada captura , els pescadors tenim aquell do que no ens importa associar-nos amb gent de edat ni d'origen diferent a la nostra , a més a més tothom aprenem de tothom.

Pels que encara resistim : Josep , Josep Ridao , Ramón , Abel , Joan , Zacaries , Sergi , Guillermo i molts d'altres , amunt la pesca ! i amunt l'Escala! Perque del que estic molt i molt segur , que tots nosaltres hem aprés a estimar aquest poble tot gaudin de la mar .