Tresmalls il·legals a l'Escala , xarxes a tocar d'escull.

Es poden controlar les il·legalitats en la pesca artesanal ?

A continuació us vull explicar una de les historietes reivindicatives i de denúncia en les que m'he trobat mentre pescava a l'Escala, en aquest cas de rabiosa actualitat.

Em trobo a dia 21 de Maig de 2010 , un divendres de primavera sensacional. A dos quarts de nou del matí preparo els estric i baixo a pescar cap a La Creu , al arribar-hi baixo fins a " La Planca", allà on antigament hi havia situat el trampolí i on des de fa forces anys hi trobo un dels meus indrets preferits per anar a pescar amb canya. És un indret sensacional , tranquil , amb unes vistes privilegiades cap a Les Muscleres, El Canigó, Empuries , Sant Pere Pescador i Roses. Una racó ple de recòrds , de bons recòrds i de converses entretingudes i enriquidores amb en Mariano , en Rafel , en Tarra i molts d'altres.

Però com diu aquella dita en castellà "No es oro todo lo que reluce" i com passa molt sovint la vida no es de color de rosa , sinó que molts cops té versions més fosques i aquest passat divendres en vaig gaudir d'una bona versió.

Cap allà quarts de deu una barca de pesca escalenca de tresmall s'apropa cap un "gall" situat davant Les Muscleres i comença a recollir xarxa , va avançant fin arribar a un altre "gall" a mig camí entre l'Oberta i el Rec del Molí. Seguidament tomba el rumb i segueix recollint xarxa en direcció cap a La Creu cada cop més aprop de la línia de la costa fins situar-se només a uns 60-65m. Poc a poc s'acosta fins davant la meva posició , fet que em fa recollir la canya per por a una enganxada amb la xarxa , situada a no pas més de 60m de La Palanca. Un cop situada just en línia recta m'aventuro a comprovar un fet irrefutable , agafo la canya i la llenço en direcció cap a la barca. Bingo! El plom arriba fins a l'embarcació , és a dir si jo calculo que llenço a uns 65-70m , això vol dir que es situa encara a mens distància de terra.

Evidentment ni ells ni jo ens quedem tant panxos i ens intercanviem unes quantes paraules en una discussió un xic pujada de to. Ves! Ells eren perfectament conscients de que allò que feien estava completament fora de la llei. Una llei i una legislació pesquera que ens explica que els arts de pesca professional han de ser calats a una distància mínima de 250-300m segons el tipus de costa on es trobin, per tant salta a la vista , una xarxa situada a 60m és completament il·legal.

Arribats a aquest punt i amb la conseqüent emprenyada i també impotència d'un pescador recreatiu que paga religiosament una llicència de pesca any rere any , em venen al caparró unes quantes preguntes i/o reflexions ràpides.

- Que s'hi pot fer per evitar aquestes infraccions?

- Està ben regulada la pesca tradicional a l'Escala i a Catalunya?

- Quin impacte pot tenir una xarxa a 60m de la costa , a uns 8-10m de fondària i en un ecosistema marí tant fràgil com el mediterrani?

- Quin nº de peixos pot acostar-se a les cales i platges de l'Escala per criar o alimentar-se si a l'hora d'entrar-hi es troben amb una xarxa dce més de 200m devant?

- Quin sentit té pagar anualment una llicència de pesca , quant devant els teus morros veus els pescadors professionals infringint una normativa estatal?

- Quin és el futur de la pesca recreativa en un territori marítim cada cop més castigat i cada cop amb menys peix?

- En un futur Parc Natural del Montgrí es permetràn aquestes barbaritats?

Preguntes al vol , però siusplau , toquem de peus a terra d'una vegada!

Mar de garbí, mar transparent.

De garbí i garbinades a l'Escala

Aquest cap de setmana el vent fort de garbí ens ha acompanyat un parell de jornades a l'Escala, concretament els dies 24 i 25 de Maig.

Per entendre aquest fenòmen ens centrarem en explicar la vessant meteorològica i la vessant marítima.

* Meteorològica:

Les situacions de garbí a l'Escala són úniques a tot el litoral Català. El Garbí arriba a l'Escala després de travessar uns quants km de terra ferma entre el Gironès i Baix Empordà i degut a aquest recorregut tant terral , ens arriba sec i reescalfat.

A finals de primavera i inicis de tardor les garbinades ens porten temperatures d'entre 28 i 30ºC amb humitats baixíssimes a l'entorn del 20-30% , tot acompanyat de vents forts de fins a 60-75km/h.

Però la situaciò més tòrrida arriba en mesos estivals quan aquest vent terrer fa pujar els termòmetres entre els 33 i 37ºC. amb possibles pics de 38-39ºC, tal com si fos una clàssica ponentada a la costa central catalana. Les humitats ronden el 20-30% i els vents del S-SW poden arribar als 50-60km/h.

Per entendre el fenòmen res millor que les gràfiques de temperatura, humitat i direcció del vent a l'estació de l'IES El Pedró entre els dies 23 i 25 de Maig de 2010.



* Marítima:

El vent de garbí i les garbinades també tenen efectes notables a nivell marítim i en l'aigüa de mar.

Durant les garbinades, a l'Escala els vents forts terrers fan que la mar no estigui gens alterada, només es mostra arrissada degut a l'efecte de les ràfegues d event sobre la superfície del mar. Però per altre banda pot ser força perillòs per la gent i banyistes que es troben a sobre un inflable o sobre un patí de platja , ja que la ventada s'els emportarà mar endins cap a mig del Golf de Roses, on la mar ja estarà molt més alterada.

També hi ha un efecte notable en la temperatura de l'aigua del mar , degut a l'efecte de l'espiral de Eckmann que fa aflorar aigües més profundes i fredes degut al lliscament del vent en superfície , contrari a la corrent general . A la primavera aquest aflorament d'agües fondes desestabilitza la termoclina tot refredant l'aigua superficial , i a l'estiu la fa variar significativament de fondària. Per tant durant una garbinada o els dies posteriors , trobarem l'aigua molt més freda.

I ja per ultim , degut a una mar tant poc alterada , al fort vent superficial i al no haver-hi moviments de sediment al fons marí , la transparència de l'aigua és ideal , ja que en molts casos pot arribar ben bé als 20-30m de fondària.


* garbinada del 24-5-2010 , foto: Sergi Corral.

l'Excepcional nevada del 8-3-2010. El perquè de tot plegat.

Una nevada històrica ,vesteix l'Escala de blanc

* Foto: David Falgàs

*Catalunya nevada (MODIS 9-3-2010)

1- Anàlisi sinòptic de la situació meteorològica :

Durant tota la setmana prèvia , els experts i aficionats a la meteorologia anàvem seguint l’evolució d’una bossa freda que descendia de nord a Sud a traves de tota Europa Central , la qual s’escolava pel marge dret del potent anticicló situat sobre les Illes Britàniques. L’Evolució d’aquesta bossa freda va ser clau per tot el que va passar a partir de diumenge 7 de Març de 2010.


* Tª i alçada geopotencial a 500hPa (5.000m) , model DWD , 7-3-2010 a les 12 UTC.

Aquesta bossa freda en alçada va anar baixant de forma retrògrada de NE a SW pel centre i Nord de França , acompanyada també d’una glopada freda a 1.500m d’alçada amb valors entre -6 i -11ºC a aquesta alçada. La matinada i matí de diumenge va arribar fins al sud de França i per la tarda ja travessava els Pirineus prop d’Euskadi i Navarra. Al mateix temps que això passava per l’extrem nord peninsular , per l’extrem SW s’escolava una petita baixa en superfície , restes del temporal de pluges de dies anteriors a Andalusia. Aquesta petita baixa anava acompanyada de molta humitat a tots nivells i conservava la suficient energia per provocar una reacció explosiva amb la bossa freda que baixava de Nord-est a Sud-Oest.

* Tª i alçada geopotencial a 500hPa (5.000m) , model GFS , 7-3-2010 a les 18 UTC.

Aquesta interacció es produí durant el matí de Dilluns dia 8 de Març, quan començava el procés de Ciclogènesi en front a les costes catalanes (Costa Central). Aquesta borrasca inicial de uns 1010hPa es va aprofundir ràpidament , arribant a valors de 996-993hPa durant la tarda del dia 8 de Març. Aquesta borrasca va ser l’encarregada de propulsar tot l’aire fred centreeuropeu cap a nosaltres , amb forts vents del NE i NNE , de tal manera que tota la massa freda a nivells baixos i mitjos es va escolar per el Pirineus Orientals i per la Vall de l’Ebre , fent baixar la cota de neu de forma general a tot l’extrem centre i nord del país. A nivells de 850hPa (1500m) teníem temperatures de -5 a -7ºC i a nivells de 500hPa (5000m) teníem temperatures entre -31 i -33ºC.

* Tª i alçada geopotencial a 500hPa (5.000m) , model DWD , 8-3-2010 a les 12 UTC.


* Tª i alçada geopotencial a 850hPa (1.500m) , model DWD , 8-3-2010 a les 12 UTC.

Durant el migdia i tarda del dia 8 , la ciclogènesi ja era un fet , la borrasca es situava devant de la costa Brava sud , impulsant llevant fort a nivells mitjos i alts i en canvi , impulsant provençal i tramuntana a nivells baixos , mantenint les temperatures molt baixes en superfície i inhibint la progressió de la massa més humida i temperada de llevant. La potencia de la borrasca , l’alta vorticitat, els vents en alçada i la posició de la bossa freda (al oest) van incrementar l’activitat convectiva , provocant l’aparició de tempestes a partir de migdia i durant tota la tarda , les quals es van anar desplaçant de NE cap a SW , afectant tota la Costa Brava i tota la Costa Central catalana.

* Vents en superfície previstos per el 8-3-2010 a les 18Z , model MASS.

Amb tot aquest escenari des de nivells de superfície fins a nivells alts , faltava veure on es situava la cota de neu i si les quantitats de precipitació pronosticades queien de forma líquida o sòlida. Models numèrics com el NAE i MASS ja feien coincidir el fred en alçada i les fortes precipitacions per sobre els 60-80mm en 24h a tota la Costa Brava. L’Acumulació de neu al voltant 40-60cm per sobre de cota 200m va ser predita amb exactitud per aquests models meteorològics i el Servei Meteorològic de Catalunya amb màxims puntuals de 80cm-120cm per sobre de cota 500m. El que provocava més controvèrsia era si acabaria per nevar a la línia de la costa o no , fet que fins a primeres hores del dilluns no es va poder predir mitjançant la tècnica del “nowcasting”.

* Precipitació i tipus de precipitació prevista pel model NAE per l’intèrval entre les 12 i les 18Z del 8-3-2010. Blaus-pluja , Rosats- neu.


* Precipitació prevista en forma de neu , pel model BOLAM ,8-3-2010 a les 18Z


* Epsgrama de precipitació i temperatura a 850hPa , previst pel model GFS a l’Escala. Les temperatures es representen horitzontalment i la precipitació verticalment en forma de pic acusat , amb més de 50mm en 24h. La línia vermella representa la mitjana de temperatures a 1500m en els últims 30 anys , i la línia verda la predicció per aquest episodi i dies posteriors.

Ja des de bon matí , el flux persistent de llevant al Golf de Lleó va suposar una alteració marítima extraordinària , aquesta situació d’elevat recorregut marítim i forta intensitat i persistència dels vents de sector de llevant al Golf de Lleó és la ideal per provocar els majors temporals a La Costa Brava , en els mapes del model meteorològic WAM (meteo.cat) , es pot observar perfectament aquest fenomen. L’alçada significant de la modelització arribava fins els 5,5-6m i la possibilitat d’alçada màxima s’elevava fins els 8-9m durant el migdia i tarda del 8 de Març.

* Alçada significant de les onades (m) i velocitat mitjana del vent (Kt’s) , previstos pel 8-3-2010 , model WAM (meteo.cat)

2- Anàlisi d’imatges de meteosat , 8-3-2010:


* Anàlisi d’imatges del Canal IR, tot seguint la cronologia de la situació :

7:30h (UTC)


A mesura que avança el matí de dilluns la massa de núvols es va compactant , alhora que cada cop agafa més forma de rosca amb el centre de la baixa ja més profund (1002hPa) i situat al nord de les Balears. La precipitació ja és molt intensa i comença a aparèixer forta convecció davant la Costa Brava , la qual es va desplaçant de forma clara cap a terra ferma. La nevada s’intensifica tant a l’interior de Girona com a les comarques litorals , encara que al sud de la Costa Brava li costa baixar la cota de neu fins a nivell del mar. La precipitació recollida fins a la 13:00 ja s’apropa als 30-50mm en molts indrets i sobrepassa els 60mm en punts del Baix i Alt Empordà.

11: 45h (UTC)

A mesura que avança el matí de dilluns la massa de núvols es va compactant , alhora que cada cop agafa més forma de rosca amb el centre de la baixa ja més profund (1002hPa) i situat al nord de les Balears. La precipitació ja és molt intensa i comença a aparèixer forta convecció davant la Costa Brava , la qual es va desplaçant de forma clara cap a terra ferma. La nevada s’intensifica tant a l’interior de Girona com a les comarques litorals , encara que al sud de la Costa Brava li costa baixar la cota de neu fins a nivell del mar. La precipitació recollida fins a la 13:00 ja s’apropa als 30-50mm en molts indrets i sobrepassa els 60mm en punts del Baix i Alt Empordà.

15:30 (UTC)



A primeres hores de la tarda , el temporal de neu ja afecta amb virulència a tota la Costa Brava , extrem Nord-est i costa Central . La convecció s’ha compactat , alhora que ha agafat rumb NE-SW i les tempestes s’estenen cap al sud de la Costa Brava i costa central. La cota de neu es situa clarament fins a nivell del mar , i la intensitat de la nevada acompanyada de fort vent , tempesta i torb , fa molt dures les condicions ambientals. Durant la tarda la nevada deixa gruixos de fins 10-25cm a la costa , 20-40cm a la plana empordanesa , 35-60cm a l’interior del Baix Empordà , Alt Empordà , Selva , Gironès i Pla de l’Estany i finalment gruixos superiors als 70cm per sobre de cotes de 550-600m a totes les muntanyes litorals i pre-litorals.

18: 00 h (UTC)


A les 19:00 de la tarda hora local , la borrasca perfectament formada i amb un ull (o centre) ben visible es situava davant de la Costa Brava sud , amb tendència a anar progressant cap a l’Est , Mediterrània enllà. En aquest moment el temporal de neu anava encalmant i la precipitació es desplaçava clarament de NNE cap a SSW endinsant-se mar endins.

El temporal de neu arribava a la fi a partir de les 20:00h , però deixava enrere un rastre i un col•lapse general que duraria varies jornades.


* Anàlisi d’imatges del Canal Airmass i VW , el xoc de masses d’aire i la ciclogènesi mediterrània.

Per tal de veure millor el procés de gènesi del temporal de neu i de la borrasca mediterrània responsable d’aquest , tenim dos productes derivats del satèl•lit meteosat molt i molt interessants.

En el canal de masses d’aire podem distingir les masses d’aire fred (en vermell) i les masses d’aire temperat (en blau) , tanmateix podem observar les formacions nuvoloses i la interacció perfecte de les dues masses d’aire. S’observa de forma extraordinàriament clara l’intrusió de tota la massa freda centre-europea cap a Catalunya a través del Pirineu i de la Vall de l’Ebre , alimentant la baixa mediterrània per la seva part posterior ,mentre que la massa humida i temperada es situa a la part frontal de la pertorbació.

Mostrem tres imatges del canal airmass una d’elles corresponent a primeres hores del matí (9:00h) , l’altre al migdia (13:00h) i la última a la tarda (17:00h).

a) 9:00h



b) 13:00h


c) 17:00h


Les imatges del canal Vapor d’aigua també ens serveixen per descriure correctament el procés de formació de la baixa , veient aquestes imatges en el que ens hem de centrar es en observar l’intrusió freda a través de la Vall de l’Ebre i el Pirineu ( en color negre marcat) , la qual va alimentar la borrasca de forma extraordinària i va aportar la suficient quantitat d’aire fred per assegurar la mescla perfecta que provocà la gran nevada. La massa més humida i inestable situada entre La Costa Brava i el Golf de Lleó es veu de colors blanquinosos.

a) 13:00 h



Aquesta imatge de radar del Servei meteorològic de Catalunya resumeix perfectament el que va passar aquella tarda.



a) Borrasca situada davant la Costa Brava sud i Maresme nord , amb pressió de 998-996hPa.
b) Precipitació avançant de mar cap a terra , amb circulació general de ENE a WNW , la qual canviava cap a NE-SW en el moment que la precipitació tocava a terra. Aquest canvi de direcció venia propiciat per la ubicació de la baixa i els forts vents de NNE i NE a nivells mitjos i baixos.
c) Forta convecció al voltant del nucli de la baixa i en un radi de 80-250km , aquesta convecció va ser la causant que la nevada fos acompanyada de tempesta i de forta intensitat.
d) Persistència de les precipitacions a tota la costa Brava Nord , amb flux de llevant a nivells mitjos molt més intens.
e) Front convectiu de retrocés o retrògrad , avançant de NE a SW fins arribar a la Costa Central i depressió central


5- Observacions meteorològiques a l’Escala, 8-3-2010 :

• Precipitació : 47,5mm (Club nàutic), encara que la neu falseja molt la precipitació . El tall de llum va interrompre l’emissió de dades per part de les estacions meteorològiques , per tant la precipitació acumulada podria ser sensiblement més elevada i voltar els 60-70mm en tot l’episodi.

• Cm de neu acumulats : Nivell mar ; 10-12cm
Interior de la vila : 15-20cm
Congestes i llocs arrecerats: 35-50cm

• Alçada de les onades (Boia de Roses ,SMC) : Alçada significant de 6m
Alçada màxima de 8m

• Velocitat de direcció del vent : Vel. màxima entre 61 i 75km/h segons les estacions
Direcció dominant: N-NNE

• Estat del cel : Cobert tot el dia

• Fenòmens a destacar i meteors observats : Pluja intensa , neu , tempesta, fort vent , torb i temporal marítim amb mar brava generalitzada.


6- Imatges de la nevada i el temporal a l’Escala :

A la pàgina web de l’ajuntament i al seu facebook es pot consultar una galería d’imatges completa sobre la nevada a l’Escala , tant del mateix dilluns com el panorama del dia després , 9 de Març.

Aquesta galeria es pot consultar seguint el següent enllaç:

http://www.facebook.com/home.php?#!/album.php?aid=157487&id=63081433306&ref=mf

El fotògraf escalenc David Falgàs ens mostra un recull espectacular d'imatges de la nevada a l'Escala

http://www.facebook.com/home.php?#!/album.php?page=1&aid=2048968&id=1549728030

7- Conclusions:

- El dia 8 de Març , l’Empordà , l’Escala i el centre i nord de Catalunya va patir una de les nevades més intenses dels últims 50 anys. La entrada d’una bossa d’aire fred d’origen polar a tots nivells, junt amb l’entrada de vents de llevant i una massa humida mediterrània van generar el còctel explosiu necessari per la formació d’una potent borrasca , la qual va ser la productora de les nevades generals i abundoses a tot el centre i Nord-est de Catalunya.

- Segons registres climàtics , aquesta nevada es pot comparar a la de Gener de 1985 i la de Març de 1964 , quedant lluny de nevades com la de desembre de 1962. Per tant es la major nevada dels últims 25 anys a nivell de mar. A zones interiors ens hauríem d’anar a la dècada dels 60’s per trobar acumulacions similars d’entre 35 i 60cm , malgrat que en alguns indrets de l’oest de les comarques Gironines , la nevada del 31 de Gener de 1986 també va ser molt forta.

- El temporal marítim de llevant va ser molt fort durant la jornada del dia 8 , matinada i matí del 9 de Març. Les onades van arribar a superar els 8m d’alt d’alçada màxima i els 6m d’alçada significant. Mentre la mar de fons era clarament de llevant , en superfície bufava un fort provençal (NNE ) que ajudava a canalitzar el fred del nord i del interior cap a la costa. Aquest temporal és el segon de gran magnitud d’aquest mes de Març , després del temporal del dia 3. Per trobar una ratxa de temporals tant forts en un període tant curt de temps ens hauriem de remuntar a la tardor del 2003 i primavera del 2004.

Llevantada del 3-3-2010 , repetició de la jugada?

Tal i com apuntàven totes les previsions ahir a partir de mig matí i migdia es va desencadenar un potent temporal de mar a tota la Costa Brava , essent de més intensitat a tot el sector nord. La presència d'una borrasca petita però potent a la mediterrània , pujant des d'Algèria cap a Balears i d'aquí cap al Golf de Lleó ,va implicar un gir de vents de llevant a tot el sector de la Mediterrània Occidental , el qual es va anar reforçant amb el pas de les hores.

l'Alçada de les ones va anar creixent molt ràpidament a partir de la 11:00 , amb 2,5m . A la 13: 00 ja s'arribava als 3,5m , a les 15:00 ,als 5,2m i a les 18:00 ja s'assolien els 6,5m d'alçada màxima. Per tant estàvem devant d'un temporal de llevant dur i de ràpida gènesi . Una repetició a menor escala del 26 de Desembre de 2008.


* Gràfic d'alçada màxima de les onades i alçada significant durant el 3-3-2010.(Meteo.cat)


Tal i com va passar aquell fatídic Sant Esteve , teníem tots els ingredients :

* Borrasca Mediterrània
* Llevant de molt llarg recorregut
* Forçament anticiclònic al sud de França i Europa


* Pressió en superfície a les 12Z del 3-3-2010 , model DWD. (Meteo.cat)

Des de la distància que em condiciona estar a Sant Andreu (Barcelona) , però amb la proximitat que ofereixen totes les eines informàtiques que actualment disposem , vaig poder fer el seguiment minut a minut de l'evolució de tot plegat , a través de les webcams insatalades al Gavià i a La Punta. Des d'aquests miradors fantàstics es va veure ràpidament la envergadura del temporal .

Amb paciència vaig poder captar imatges d'una qualitat excel·lent de les esbotzades al Cargol , quan el temporal ja estava entaulat i les onades ja s'acostaven als 6m d'alçada.



* Imatges de la webcam situada al Gavià , tarda del 3-3-2010.

La magnitud tant important del temporal encara es veia més accentuada a la webcam del Port d'en Perris , de menor qualitat en imatge , però amb unes escenes realment espectaculars.


* Imatges de la webcam del Port d'en Perris

Mentres estavem en ple seguiment del temporal , ens arribà la notícia de l'accident del vaixell enfront la Costa Brava , amb la desgraciada mort de 2 passatgers i amb 16 ferits per un cop de mar que va trencar els vidres de l'embarcació. Com deia aquell spot de la DGT , les imprudències es paguen cares , en aquest cas molt cares. Des del meu punt de vista , encara no he pogut entendre com el capità /responsable d'aquell creuer va decidir sortir a la mar amb les previsions tant dolentes que hi havien per tota la zona. Amb un temporal així , sortir a la mar és una bogeria i evidentment , penso que en algun moment s'hauràn de demanar responsabilitat civil als que van decidir salpar de port.

Un "flash-back" em porta al 1956.

Onada de fred siberià , entre el 10 i el 14 de Febrer de 2010

Fa pocs dies recordàvem el mític 1956 , l'any de la fred. Poc ens imaginàvem que aquest mateix 2010 tindríem una situació meteorològica que ens recordaria, suaument, el viscut en aquelles dates de Febrer de 1956.

Els mapes semblen estar tot d'acord en una entrada d'aire fred siberià pels propers dies , amb les temperatures més baixes de tot el que portem d'hivern , i potser des del mítig gener i febrer de 2005. A partir d'avui mateix , lesntrada de forta tramuntana propulsada per una borrasca al Golf de Lleó , farà entrar molt aire fred en alçada i en superfície , arribant al màxim el migdia i nit del dijous 11 de Febrer.

Durant aquella jornada els models numèrics pronostiques una serie de valors que ens recorden i molt a la situació de l'any 56:

Temperatura màxima : entre 0 i 1ºC

Temperatura mínima entre -2 i -4ºC

Tramuntana , amb cops de més de 120km/h i mitjanes per sobre dels 80-90km/h

Temperatura a 1500m : -12ºC

Temperatura a 5.000m : -35ºC

Comparant les 2 situacions:

any 1956



any 2010



Aqui us deixo els mapes previstos :


* Temperatura màxima prevista per dijous 11 de Febrer.

* Temperatura mínima prevista pel 12 de Febrer.

* Velocitat del vent en superfície per el 12 de febrer ( 1kt= 1,85km/h)


* Temperatures a 1500m i a 5.500m per els propers dies.

Parc Natural del Montgrí ,una inversió de futur.

El Parc Natural del Montgrí , una visió de la problemàtica tocant de peus a terra.



Durant els últims anys i mesos , tot el tema del Parc natural del Montgrí ha aixecat molta polseguera política i ciutadana , en molts casos de forma exagerada i interessada tant per part d'un sector com de l'altre , amb posicions molt radicals i sense afrontar la problemàtica des d'un punt de vista real i pràctic.

La realitat es que estem devant d'un espai natural únic , tant del punt de vista geològic , botànic , zoològic i climatològic. Aillat entre dues planes fèrtils i a primera línia de mar , d'un mediterrani ventat. Per aquests motius i molts d'altres aquest espai natural necessitava una protecció urgent per tal de no posar encara en més perill una riquesa ambiental , ja de per si amenaçada per la pressió urbanística i turística dels voltants.

Arribats a un punt de creixement urbanístic i turístic insostenible i de no-retorn , aquests espais naturals tan aïllats, encara pateixen més les perturbacions humanes com pot ser la construcció , la pressió dels ecosistemes i cops tan durs com els incendis provocats. I per tant , un marc protector és d'absoluta necessitat , integrant aquest paisatge d'interès natural amb d'altres propers per tal de que no es trenqui la cadena entre sistemes i que les poblacions animals i vegetals no sofreixin el temut aïllament poblacional i genètic , el qual acaba per degenerar les pròpies espècies.

Vet aquí la problemàtica amb aquesta zona de connexió entre el Montgrí i els aiguamolls ,la qual travessa una petita porció de la plana de l'Alt Empordà situada a l'Escala. Però no ens enganyem , aquest connector o corredor biològic està centralitzat en la cadena de turons calcaris que va des de la falda del Montgrí fins Empúries. Es cert que la banda de ponent d'aquests turons està ocupada per terrenys fèrtils i agrícoles , els qüals no sofriràn cap canvi d'us del sòl i seguirant donant pomes, peres,préssecs, alfals , colza i girasols. Això si no podràn donar ni cases ni camps de golf.

Fins ara aquesta zona de Vilanera, Les corts i Empúries , entrava dins del PDUSC com a sòl no urbanitzable, però des de fa uns anys estava amenaçada fortament per projectes de camps de gols i urbanitzacions adjuntes que podien modificar l'us d'aquesta porció de territori , tanmateix la recent construcció de cases i pisos a terrenys propers com a la part alta de La Closa del Llop i darrera de "Cal Gambo" encara han donat més sensació de vulnerabilitat i fragilitat d'aquest ecosistemes.

l'Escala és un poble preciós i amb una costa de somni, però amb un interior sovint oblidat però igualment interessant i ric. Els turons de Vilanera i Les Corts són un hábitat de flora única i singular amb espècies que només habiten aquests indrets. Uns reductes de matollar,pinedes i herbassars on s'hi refugía un munt de fauna. Però també forma part d'aquest paisatge tan fantàstic el mosaïc dels camps de conreu i de les zones agrícoles de la plana, des de dalt d'aquests turons la visió primaveral d'aquest entorn, tant ben plasmada als quadres d'en Roura, és única.

Pert tant , la "moraleja" de tot plegat hauría de ser la què ens dóna com a resultat la convivència de tots aquests paisatges , i la integració de tot l'entorn en un únic sistema equilibrat i sostenible. Evitant tot tipus d'impacte antròpic en aquests ecosistemes tant fràgils i únics i educant a tots els escalencs i habitants dels pobles veïns per estimar i valorar aquests petits tresors tant propers i fins ara tant oblidats.

Si voleu més informació de caire científic sobre la flora existent al corredor biològic entre el Montgrí i els Aiguamolls de l'Empordà i tot l'entorn de l'Escala , podeu consultar aquest enllaç i el treball que s'hi mostra.

http://lescaladigital.blogspot.com/index.html#4602633339479160448

Una vista especial del Canigó nevat

Canigó espectacular!

El primer dia de l'any des de Punta Montgó , vaig poder veure el Canigó d'una forma que encara no l'havia copsat mai vegada.

Els primers raigs de sol de l'any il·luminàven la muntanya , donant-li un to rosat ben pujat a la capa de neu dels seus cims i al mateix temps les boires de terra baixa s'escorrien per les valls i vessants després de la pluguda de la matinada.