sábado, 16 de mayo de 2009

Un poema al calaix.

Una vida a l'Escala

Sota aquells pins , prop d’aquella platja,

encara hi queda el record d’allò que anomenem infància.

El meu petit tresor ,aquella cala enyorada,

conserva una tímida llum que mai s’apaga.


Els colors d’un mar ben blau ,d’un paradís incert,

et porten el record d’aquell fort cop de vent.

L’Enyor dels dies de tramuntana i d’un cel tant net,

emplenen el paisatge de sentiment.


La frescor que et duu la marinada,

fa olor a migdia d’una estival jornada.

Preludi d’una nit estrellada

on a la platja hi ballarem la sardana.


Tota una vida al teu costat

no em deixa oblidar el que t’he estimat.

El teu paisatge em te atrapat

en la immensitat d’un mar enyorat.


No hay comentarios: