Primavera escalenca , tramuntana de maig , Canigó hivernal.

Es un goig brutal observar el paisatge tots els dies de la primavera d'aquest plujós 2009. Tot el país ha agafat un color verd rabiós , un verd penetrant i lluent des de les rouredes i alzinars , fins els sembrats i els penya-segats costaners.



l'Escala també es testimoni d'aquesta explosió de vida , d'aquesta primavera exultant. Els penya-segats es vesteixen de vermell i groc , de roselles i moltes herbàcies més en flor que combinen en excel·lent harmonia amb els blaus i verds de la mar. La tramuntana d'aquests darrers dies les sacseja amunt i avall , d'esquerra a dreta i fa que prenguin encara més vida.


Els turons calcàris de l'Escala tampoc són una excepció, la florida primerenca de les orquídies , ha deixat pas a les estepes , les roselles, la farigola , els cards , els Asphodelus, els alls silvestres , l'arelaga negra , la ginesta, la borratja i moltes d'altres plantes que ens sorprenen amb una gamma de colors extraordinària, amagant rere les flors la blancor de la roca calcària.

Entre colors de primavera , mar de tramuntana i bona visibilitat , encara ens deixem sorpendre per la enorme quantitat de neu que encara queda a tot el pirineu Oriental , i sempre per sobre de tot destacant l'imponent Canigó amb una nevada encara abundant per sobre dels 1800-1900m de cota. Una visió fantàstica del paisatge hivernal escalent , que aquest 2009 tan mogut i fred encara ha fet que persisteixi fins a principis de maig.