l'Esperit de superació

Dissabte 9 d'Abril va èsser un dia trist a l'Escala , de bon matí coneixíem la notícia que la nostra amiga i companya Montse s'en havia anat , després de 49 anys de lluïta incansable contra aquella maleïda malaltía que sempre l'havía acompanyat.

Des de la distància de Barcelona i amb el neguit i tristor de no poder acompanyar a la família en aquests dies tant difícils, s'em fa difícil expressar, en poques paraules, tot el meu sentiment d'apreci , respecte i admiració cap a tú , Montse. En el record em quedaràn les converses afables i iròniques sobre l'Escala i el Món, les col·laboracions i les ajudes en temes professionals i de feina, les visites al teu despatx de l'Ajuntament per petar la xerrada i per descomptat els consells i els mil cops de mà que m'has i ens hem donat tantes i tantes vegades.

De la tristor més profunda per la pèrdua d'un amic, hem de ser capaços de treure'n petits bocins de saviesa i enteniment , que ens ajudin a compendre millor aquest món tant complex on ens toca viure , perquè com dèien aquells ...La vida es bonica, però a vegades , complicada.

Montse, allà on siguis una abraçada ben forta i el record més amable dels que t'estimem i sempre t'estimarem.

Un tomb pel Psseig tot trepitjant restes fòssils de fa més de 100 milions d'anys

El passat dijous , vaig descobrir quelcom realment impressionant. Tot passejant amb els pares pel Passeig de Mar a l'Escala i fent "conya" amb m'un pare sobre el desgast de les rajoles del paviment i la seva naturalesa calcària , m'en vaig adonar que hi havia quelcom més que una simple roca calcària.

Amb un primer cop d'ull i amb certs coneixements geològics i paleontològics , vaig saber copsar les restes de petxines (mol·luscs bivalbes) d'orígen fòssil entre el material dels rajols. A vegades vèiem la secció de la petxina i altres vegades veiem la valva damunt la llosa o la mateixa sobreimpressionada a la roca sedimentària (arenisca).

A mesura que ens hi anàvem fixant , ens n'adonàvem de l'importancia del descobriment i de la varietat d'invertebrats que s'observaven en cada tall de roca. De les petxines vam passar a trobar equinoïdeus fòssils , es a dir, garotes i estrelles de mar , amb la seva estructura i simetria radial fàcilment identificable. Les seccions de roca calcària tenen el garn aventatge que et permeten observar l'animal en diferents plans de simetria o talls , tant horitzontals com verticals , i així ajudar a identificar-ne totes les seves estructures. Així d'una petxina podem observar per complet l'estructura de les 2 valves i la xarnera (punt d'unió) a mode de cor, dels equïnoideus , lestructura radial i la llanterna d'Arquímedes , es a dir , tot el sistema de la seva boca.


*Fòssil d'equinoïdeu al Passeig de Mar -l'Escala, foto: Sergi Corral.

Si busquem un xic d'informació , veurem com la datació d'aquests fòssils en situa entre el Juràssic superior i el Cretaci inferior , es a dir entre 80 i 200 milions d'anys aproximadament dins de l'era del Mesozoïc (65-251Ma). Costa d'imaginar que milions de persones puguin trepitjar aquestes restes i que gràcies al desgast de la roca per l'acció de les persones, mar , pluja i vent poguem ser testimonis a l'aire lliure d'una lliçó magistral de paleontologia i anatomia d'invertebrats fòssils. * Línea o escala geològica i evolutiva a la terra.

Oportunitat d'or.

Avui, 24 de Març de 2011, hem rebut una de les millors noticies que podem rebre enguany. El Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de l'Escala han signat l'acord definitiu de cessió dels terrenys militars de La Clota , Les Planasses i el Salpatx a l'Ajuntament de l'Escala , per tant la transformació del sòl d'ús militar cap a ús públic ja és una realitat.

* Les Planasses, novembre 2010: Foto: Sergi Corral.

La Clota, Les Planasses i El Salpatx , constitueixen un entorn natural únic a l'Escala. Allà hi tenim els penya-segats més alts de tota la nostra costa (junt amb Punta de Montgó), unes pinedes secundàries amb progressió en el seu creixement des dels anys 50, comunitats de garric i romaní amb infinitat de sorpreses més com els lliris o orquídies , hàbitats sorrencs de vegetació dunar i per altre banda un espai submergit d'incalculable valor i diversitat. l'Interès natrural i la singularitat d'aquest espai l'ha fet incloure'l dins del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter, un nou projecte medioambiental que ha d'assegurar l'integritat natural d'aquest entorn.

*El Salpatx, novembre 2010: Foto: Sergi Corral.

Convertir tot aquest espai en un lloc de referència per a el coneixement i divulgació de la diversitat de flora i fauna costanera, és un dels deures i reptes que hem d'afrontar a partir d'avui. l'Ajuntament ha d'evitar cometre errors de passat i ha d'aprofitar aquesta oportunitat d'or per promoure, incentivar i donar a conèixer el patrimoni natural i històric de la nostra Vila.

l'Observació meteorològica d'en Joan Lassús

Joan Lassús i Colomeda (1911-1996) , va ser un dels mestres de la fotografía a l'Escala. l'Arxiu fotogràfic d'en Lassús , actualment cedit a l'Ajuntament de l'Escala, té un valor incalculable ja que va saber plasmar perfectament la vida qüotiadiana i l'entorn de l'Escala en els anys 30,40,50,60 i 70's.

Ja hem pogut veure en diverses exposicions i col·leccions fotogràfiques la excel·lència de les fotografies de paisatge ,de la vida marinera i de les tradicions, cultura i festes de la nostra vila. Però en Lassús tenía una virtut extraordinària davant d'altres fotògrafs, el do de l'observació contínua de l'entorn. Les seves fotos s'han convertit en un testimoni de l'observació meteorològica de moltes situacions atmosfèriques diferents.

Entre les seves fotos en podem veure de tramuntanades a La Platja amb gavians sobrevolant les ones. Llevantades memorables com la del desembre del 1962. Núvols de grop i nuvolades a la Badia de Roses i des d'Empúries. Nevades mítiques com les del 1953,1954,1962 i 1964. I finalment la que ha donat la volta al món , les fotos de la fred del 1956.


* Llevantada i esbotzada el Desembre de 1962. Foto: Joan Lassús.

l'Arc de pedra natural del Portitxol completament glaçat o les barques a La Platja , cobertes per una crosta impenetrable de glaç , són més que fotografíes. Et transporten de caps a aquell episodi històric i són un testimoni meteorològic d'incalculable valor per a futures generacions.


* Arc de pedra glaçat, El Portitxol, Febrer 1956. Foto: Joan Lassús

Diguem que Joan Lassús , també va fer la funció d'Observador Meteorològic a l'Escala , potser no amb dades instrumentals , però si amb un testimoni gràfic que ens fa entendre que tampoc ha canviat pas tant el panorama climàtic des d'ençà. Episodis extraordinaris com la fred del 56 ,la nevada de Març de 1964, la llevantada de Desembre de 2008 o la neva del Març de 2008 són cíclics , només fa falta algun observador i fotògraf intrèpid amb l'intuïció ben afinada per convertir una instantània en una emprempta climàtica.

Que tenim?

Que tenim?


En Xaxu, compositor magistral ;Victor català, escriptora universal ;l'Esquirol retratista quotidià, tots tres nascuts aqui ; com en Tero , en Lassús, en Ramis , en Lluís Albert ..tots fets aqui! T'en adones? És possible que tinguem tants artistes de renom , i tots fets quí!

Que, què tenim?

Tenim , Empúries , port d'entrada ancestral . Tenim unes platges de qualitat per gaudir tot l'any. Tenim una costa esquerpa i natural , pou de vida i llegendes de pirates i contraband. Tenim pinedes,dues, turons i espècies de flora singulars . Tenim un món submarí , digne de contemplar on tu mateix hi pots bussejar. Tenim tramuntanes i llevants, grops , minves i mestrals. Tenim uns pescadors valents , que a cops de sal i de vent es guanyen el jornal. Tenim les millors anxoves del planeta.Tenim cultura, cultura viva i al dia. Tenim les millors sardanes per ballar i xalar. Tenim el caliu d'un poble treballador, participatiu i honrat. Tenim un poble per gaudir com cal.

Coses nostres, coses bones que tenim aquí.

l'Escala, viu-la tot l'any!

Escalencs que fan història (II): Fotògrafs contemporanis

Miquel Bataller i Fàbregas

Fill de Girona, però amb una potent vinculació a l'Escala des de finals dels anys 50 quan descobreix per primer cop aquesta vila empordanesa. La vida d'un poblet de pescadors el deixa impressionat , i des del primer moment intenta captar amb la càmera tot allò que li crida l'atenció.

La gent de mar ha sigut el seu centre de treball durant més de 50 anys , des de que va arribar a l'Escala fins que el turisme i la pesca més tecnificada va deixar enrere aquells llops de mar , que 60-40 anys abans havia captat la lent d'en Josep Esquirol. Sense conèixer les referències d'aquest gran fotògraf barceloní i escalenc, en Miquel es va dedicar des de la primera instantàna a captar el rostre i la vida qüotidiana de la gent de mar. Sense saber-ho en un primer moment, va fotografiar als fills i néts , d'aquells mateixos personatges que anys enrera havia fotografiat l'Esquirol, no va ser fins forces anys després que s'assebentà de la importància històrica de les seves fotografíes.

* El freu,Foto: Miquel Bataller

Cronista d'imatges de la vida de l'Escala durant més de 60 anys , actualment disposa d'un dels fons fotogàfics més rellevants de la Costa Brava. Les festes populars, les sardanes, els actes municipals , les exposicions d'art i cultura , l'innaguració de nous edificis i equipaments i la documentació gràfica de tota la costa i interior escalenc per mitjà de les fotografíes aèries formen part del seu arxiu , que durant el 2010 cedí per complet a l'arxiu històric municipal. En motiu d'aquesta cessió i com homenatge, l'Ajuntament de l'Escala va editar una col·lecció monogràfica de fotografíes d'en Miquel, des dels anys 60-70 fins els anys 90, amb el mateix format que publicà les làmines de l'Esquirol, en Richards i en Lassús.

Aprofitant l'acte , s'organitzà una exposició fotogràfica d'aquestes làmines , al Museu de l'Anxova i de La Sal (MASLE) al Juny de 2010, on tots els assistents pogueren contemplar una ínfima però valuossísima part del seu fons fotogràfic.

* Miquel Bataller i Estanislau Puig (Alcalde de l'Escala) el dia de presentació de les làmines i l'exposició fotogràfica. Foto: Robert Carmona

Escalencs que fan història (I): Fotògrafs contemporanis

Jesús Puig i Ximinis

l'Escala es terra de fotògrafs, el seu paisatge, entorn i gent és un camp d'experimentació diària per qualsevol que tingui la mirada d'un bon observador. En Jesús n'es un clar exemple, deixeble i hereu d'en Joan Lassús ( l'Escala 1901-1996), ha sabut entendre la fotografía des de l'observació en vers al paisatge més immediat.

La extraordinària variabilitat meteorològica i paisatgística de l'Escala i l'entorn de poble de pescadors són els dos eixos del seu extens fons fotogràfic. La vida marinera de transició entre la Platja i el Port de La Clota , cap allà els anys 60 i 70, ocupen tota la primera part del seu material fotogràfic. Les barques, encara a la platja , la subhasta del peix a la Riba Grossa , l'arribada de les barques carregades de peix i la vida diària d'un poble en plena transició pesquero-turística , és l'entorn que ha sabut plasmar en paper fotogràfic. D'aquest primer fons fotogràfic , n'es testimoni l'exposició fotogràfica "Gent de Mar(1969-1971)" que va acollir amb gran èxit la Sala d'exposicions Municipal a l'any 2008.

De l'aprenentage a càrrec d'en Joan Lassús , ha conservat una gran mirada d'observació cap a l'entorn més proper. El fantàstic paisatge marítim que té l'Escala és font d'inspiració per a multitud de fotografíes de temporals, tramuntanes, nevades , gropades , calmes, minves , sortides i postes de sol, etc... on es fa referència explícita a la meteorología i climatología de l'Escala. El testimoni gràfic d'episodis extraordinaris com la nevada del 8 de Març de 2010 és d'igual valor que altres episodis històrics com la fred del 1956 i l'arcada de pedra del Portitxol , que va recòrrer mig món a través de la revista Destino.

* Temporal de mar i neu a l'Escala , el 9-3-2010. Foto: Jesús Puig.

D'aquesta segona etapa més moderna , on la càmera digital ha substituït a la analògica de sempre , en surt una altre exposició fotogràfica , dedicada al 100% al paisatge i a la meteorología escalenca: "l'Escala Mar i Cel (2004-2009)". De la mà de qui us escriu (Sergi Corral) , va preparar una exposició de 40 fotografíes d'idèntic estil i carcacterístiques que es va innagurar al desembre de 2008, a la Sala d'Exposicions Municipal. Una mirada senzilla, natural i sense retocs tècnics importants , va servir per trasmetre la seva visió del paisatge i l'entorn escalenc a la resta de la vila. La seva obra no només es difón a l'Escala, a través de les imatges que sovint envia a espais del temps de la televisió pública catalana , així la resta del pais pot contemplar l'enton més salvatge de l'Escala.