Records d'un passat proper, converses amb en Rafel i en Mariano Zit

Tot passejant per la Creu o l'Estenedor:

Per la Creu i els seus voltants fa prop de dos anys eren freqüents les trobades i xerrades amb en Rafel o s'un pare Mariano.Tots dos es movien entre La Creu i La Platja ,passejant amunt i avall o cuidant la seva barca.
En Rafel era un enamorat de l'Escala mai es cansava de mirar el blau mar,el recordo vestit amb els seus texans i la camisa sovint blava o a quadres , el seu cabell canós ,el posat ben estirat i caminant sempre de cara a mar.
En Mariano es un autèntic home de mar , un pescador autèntic de l'Escala , atent i amable ,sempre amb una conversa apunt,al igual que el seu fill no parava de passejar amunt i avall per la ronda de la Mar d'en Manassa fins a La Creu ,i quan feia falta col·laborava a la mostra d'oficis de la Festa de la Sal.

Recordo mentre estava jo pescant allà a l'antic trampolí de La Creu veure entrar en Rafel i en Mariano amb la seva barca "Patirem" sobretot per les bones diades de primavera . Solia venir de calar les nanses o de fer córrer la sípia, la conversa començava amb una salutació quan passava pel meu davant , seguidament quan desembarcava jo m'hi acostava i solia preguntar-li com li havia anat la calada , si estaven pescant força els darrers dies entre altres coses .Amb el seu posat seriós però sempre molt atent,en Rafel, m'explicava com funcionaven els estris i de pas s'interessava també per si jo havia pescat quelcom o m'aconsellava cap on havia de llançar.

Com jo quasi sempre he anat a a pescar entre la Platja i la Creu, ell sempre que em veia s'aturava per preguntar com m'anava i xerrar una estona , m'explicava l'abundància de peix antigament a l'Escala , records que ell tenia de les barques a La Platja i de la vida temps enrera a l'Escala. Jo embadalit l'escoltava sense interrompre'l ,que m'hagués agradat a mi viure en aquells temps!.

Del seu pare,en Mariano , em ve el record de veure'l assegut vora la barraca de la Creu fabricant o reparant les nanses i la xarxa.

Em venen a la memòria dos records ben vius d'en mariano , una tarda de primavera de fa uns tres-quatre anys i ja amb una edat avançada continuava saltant les roques de La Creu amb el seu bastó , s'apropava a la vora del mar per anar a veure el fons i encara m'avisava si veia un cranc ben gros. jo li comentava , Mariano vigila al caure , ell em responia " ui, em conec molt bé aquestes roques ,d'aquí no rellisco".

L'Octubre de 2003 , amb un llevant impressionant ens vam trobar prop de la barana de la Platja , les onades arribaven prop de la barana i ell ja em comentava que feia molts i molts anys que no n'havia vist un temporal tant potent. De sobte m'agafa el braç i m'avisa apartem-nos que ve una de forta (onada) , i efectivament després d'arraconar-nos una forta onada va saltar per sobre la barana envaint el passeig. Ell ja feia estona que l'havia vista , potser havia vist ja l'esbotzada intensa al Cargol o a la Punta, o potser era una mescla d'intuïció i saviesa .