Records d'un passat proper, converses amb en "Jaques"

Un altre escalenc del que he aprés moltes coses es en Pepitu , conegut amb el sobrenom de "Jaques".

En Jaques és una persona amable ,senzilla i molt xerraire, quan passes per la Platja i t'el trobes assegut a un banc acompanyat de la seva senyora sempre té una conversa per tothom , es qüestió de parar-te ,escoltar i comentar la jugada.

Els records més llunyans em transporten a les converses que en Jaques tenia amb el meu avi Quimet al Piló de la Platja o a la barana. Els dos eren de la mateixa "quinta" i tenien una bona amistat ,cada matí s'asseien a xerrar durant una llarga estona tot parlant de temes diversos ,sempre amb bon humor. Es per això que la mort de l'Avi el va deixar molt afectat , sempre que ens trobem té un record cap a ell tot rememorant anècdotes i converses passades.

Darrera aquesta gran persona també s'amaga un gran coneixedor de l'Escala i de la seva costa, sovint ens quedem molt temps xerrant distesament sobre pesca , sobre antics pescadors , sobre les arts de pesca antigues a l'escala com la tonyina amb "llença". Espectacular les narracions de la pesca de la Tonyina des de petits bots que eren arrossegats per el pes de més de cent kilos d'aquests peixos tan preuats.

D'altres vegades ens trobem quan estic pescant , primer de tot em pregunta : que , com van les guiules ? bé bé pepito d'aquestes encara s'en pesquen . Seguidament torna a preguntar . d'Orades o sargs n'has pescat cap ? i continua sense deixar-me paraula ... va , aquest alguer ho esta matant tot , ara ja no queda res . Quan li comento que he agafat alguna peça maca , aleshores gaudeix i n'està satisfet.

Igual que amb en Mariano , puc relatar dos records ben vius . Un va passar a la Riba petita , era una tarada un xic plujosa , i jo hi estava pescant. Al recollir una canya vaig veure que portava un pop gros enganxat , poc a poc el vaig anar portant però a ultima hora em va dominar i es va enganxar a la paret de La Riba Petita , es va desenganxar de l'ham i es va escapar . Ui!!! la "bronca" que em va donar perquè no m'havia llançat a l'aigua a agafar-lo , jo pobre de mi que no volia mullar-me les sabates .

Un altre record va ser quan tot pescant a la Riba Grossa , només arribar un estava jo ,em va aconsellar que llances direcció cap al Cargol , hi vaig calar la cala allà on em deia i poc després hi vaig pescar una Orada , a la següent tirada un altre Orada i a la següent tirada un sarg, espectacular!

que per molts anys poguem continuar xerrant i comentant la jugada !