Temps i temps passats

Durant uns quants segles ,La Platja de l'Escala era el centre social i econòmic de la Vila, les barques i els sardinals restaven varats a la platja tot esperant a salpar en busca d'una pesca difícil i preuada i la sal es considerava com la moneda de canvi més valorada a primera línia de mar.


El panorama avui en dia és molt distant al que els escalencs veien al passat , a La Platja ja no hi han barques sinó para-soles , tovalloles , cadires i banyistes. Les nanses, els barrils, les botes , les llargues xarxes esteses i molts dels petits oficis mariners han desaparegut.




Fora de la protecció de la platja ja no es veuen els grans vaixells de vela que subministraven la sal a l'Escala , ni tampoc la currua de bots,barquetes i sardinals entrant a l'abric de La Platja plens de peix. Les barques ara porten potents motors , la vela a passat a ser un esport de luxe i de classe alta i els grans pailebots han canviat els seus usos diaris per formar part de museus marítims i de la memòria d'aquells intrèpids navegants.




Per sort, algú encara s'encarrega de mantenir ben viva la memòria històrica , la memòria d'un poble que va sobreviure del mar durant segles i segles. Per molts anys , Festa de la Sal!