martes, 16 de noviembre de 2010

Calendari Records de l'Escala 2011

l'Escala, una imatge per cada mes




S'acosta el 2011 i des d'aquest blog us presentem el calendari per l'any que ve amb una selecció de fotografies de l'Escala , moltes de les quals han sigut publicades en aquest blog al llarg del 2010.

Es tracta d'un calendari de paret i exclusiu, d'una fotografía per plana i mes (12 fotos) , totes corresponents a la vila de l'Escala i totes elles enregistrades durant l'any 2010. La seva mida real es de 29,7 x 42cm.

Perquè en veieu una mostra de les planes del calendari , us deixo un enllaç web on el trobareu complet en una versió de mostra, reduïda de mida.

http://picasaweb.google.com/llevantada/Calendari2011#

Qui estigui interessat en tenir aquest calendari a casa seva , li oferim al preu de 20€ + costos d'enviament si s'ha d'enviar per correu , o de 20€ si s'entrega en mà. Qui estigui interessat en adquirir-lo , que m'envii un e-mail a la direcció : llevantada@gmail.com on especifiqui l'adreça del seu domicili habitual.

Es prega que la sol·licitud per adquirir-lo , s'envii abans del dia 1 de Desembre de 2010.

Sergi Corral Buela

lunes, 1 de noviembre de 2010

Regust a tardor



Les platges desertes, la tranquil·litat d'una passejada per Empúries, l'imatge d'una tempesta dins la mar més enllà de Montgó , tot plegat un quadre de tardor mediterrània.

Els temporals i les tramuntanades d'Octubre ja havien fet canviar el paisatge , transformant-lo lentament cap a aquella cara amagada que ténen tots els poblets de costa a la fi de temporada. l'Entrada a novembre i el "canvi d'hora" suposa ja l'entrada definitiva a la tardor profunda i un pas mes cap a l'inici de l'hivern. La fred i les tramuntanes de finals d'octubre han obert el temps de castanyes i han fet callar aquells que ens dèien que ja menjaríem panellets amb màniga curta per els temps dels temps.

S'obre el temps de reflexió però no de pau , això ja entra dins del terreny utòpic al que molts es volen aferrar.Mentrestant seguirem observant l'evolució del paisatge amb ulls d'infant i intentarem fer, del badar, l'esport nacional.

Feu bondat!

domingo, 10 de octubre de 2010

Llevantada a l'Escala del 9 al 12 d'Octubre de 2010

Ha arribat la tardor , i amb ella els llevants, la mala mar, els aiguats i les tempestes.

Des de mitjans d'aquesta setmana estàvem seguint les previsions del temps que ens apuntaven a l'entrada d'una forta borrasca per l'oest de la Península Ibèrica de cares a dissabte al vespre , la qüal progressaria cap a la Mediterrània occidental i un cop allà s'hi quedaria un parell o tres de dies.


* Imatge meteosat canal airmass , 10-10-2010 a les 3:00 UTC , font: AEMet.

Estem a Diumenge i ja podem dir que tenim la llevantada ben be al damunt. Durant aquesta matinada el front que ha entrat per ponent , s'ha ondulat al arribat a la costa catalana , formant una profunda borrasca (992hPa) i enviant-nos vents de llevant a tota la costa central i nord , amb més força i persistència al nord de l'Alt Empordà i Rosselló. La tongada de pluges de la matinada i el matí ens ha deixat registres superiors als 30mm a l'Escala (31,4mm) i entre 30 i 80mm a diversos indrets de l'Empordà , amb una ploguda especialment intensa i abundant al nord de la comarca , on s'han superat els 80 i 90mm en alguns observatoris de mitja muntanya.

La llevantada ens ha portat també una alteració marítima molt important , afavorida pel fort vent de xaloc que ha bufat durant la matinada i que ha arribat fins els 76km/h a l'Escala. Les onades han anat augmentant d'alçada des d'ahir a migdia , arribant a puntes màximes de 5m durant la jornada d'aquest Diumenge, on el vent ha anat afluixant però la mar de fons ha guanyat intensitat degut al fort vent mar endins.

Ja enyoravem veure una mar tant revoltada i ens hem quedat bocabadats contemplant les esbotzades.


* Temporal de mar a l'Escala 10-10-2010, fotos: Sergi Corral Buela

lunes, 13 de septiembre de 2010

Temps i temps passats

Durant uns quants segles ,La Platja de l'Escala era el centre social i econòmic de la Vila, les barques i els sardinals restaven varats a la platja tot esperant a salpar en busca d'una pesca difícil i preuada i la sal es considerava com la moneda de canvi més valorada a primera línia de mar.


El panorama avui en dia és molt distant al que els escalencs veien al passat , a La Platja ja no hi han barques sinó para-soles , tovalloles , cadires i banyistes. Les nanses, els barrils, les botes , les llargues xarxes esteses i molts dels petits oficis mariners han desaparegut.




Fora de la protecció de la platja ja no es veuen els grans vaixells de vela que subministraven la sal a l'Escala , ni tampoc la currua de bots,barquetes i sardinals entrant a l'abric de La Platja plens de peix. Les barques ara porten potents motors , la vela a passat a ser un esport de luxe i de classe alta i els grans pailebots han canviat els seus usos diaris per formar part de museus marítims i de la memòria d'aquells intrèpids navegants.




Per sort, algú encara s'encarrega de mantenir ben viva la memòria històrica , la memòria d'un poble que va sobreviure del mar durant segles i segles. Per molts anys , Festa de la Sal!

domingo, 12 de septiembre de 2010

Llampegada de setembre

Espectacle de llapms i trons

Dos dies després dels focs de Festa Major , vam tenir un espectacle pirotècnic d'orígen natural que ens deixà bocabadats i en algun moment ens va posar la pell de gallina.

Les tempestes que durant bona part de la tarda havíen circulat de SW a NE per l'interior de l'Empordà , es van decidir a acostar-se cap a l'Escala a primera hora del vespre i atençar-se cap a La Badia de Roses. Un imponent Cumulunimbus arcus engollia l'Escala , al mateix temps que es feia de nit de cop i s'obria la caixa dels trons.




Un cop arribada la nit , una altre linia tempestuosa arribà a l'Escala. l'Aparell elèctric que l'acompanyava era excepcional , amb registres de fins a 2-3 llamps per segon, els quals quèien directament sobre la Vila. Un d'ells va deixar sense llum al centre de l'Escala i alguns pobles del voltant com Sobrestany, enrarint encara més l'ambient i mostrant-nos un espectacle celestial , realment dantesc.

viernes, 20 de agosto de 2010

Estranyats per un Agost rebolicat?

Els ultims dies ja he començat a escoltar i llegir entre línies per diferents mitjans de comunicació , que el sector turístic està estranyat i desencisat per la variabilitat meteorològica d'aquest agost de 2010. Ara jo em pregunto, perquè? Hi ha quelcom d'anormal?

Es totalment comprensible que uns quants dies de tempesta i tants altres de tramuntana puguin espantar i fins i tot emprenyar a turistes i estiuejants que volen temps de sol i platja, i fins i tot que algú pugui marxar abans d'hora o escurçar la seva estada vacacional i d'aqui la preocupació de la hosteleria i ajuntaments.

Ara bé , si mirem dades i estadistiques climàtiques veurem com el mes d'Agost acostuma a ser molt variable, només fa falta mirar dues variables per compendre millor aquesta afirmació: El nombre mitjà de dies de tempesta i el nombre de dies de tramuntana entre l'any 2005 i l'any 2010.

nº de dies de tempesta (2005-2010): 4,5 dies

nº de dies de tramuntana (2005-2010): 9,66 dies

Aquestes dues variables es poden completar amb 7 dies de mitjana de pluja mensual i uns 40mm de mitjana de pluja a l'Agost.

Amb això ja veiem que l'Agost acostuma a ser un preludi de la tardor i en certa mesura ens avisa del que vindrà en els pròxims dos o tres mesos on s'ens presentarà la major fúria meteorològica mediterrània.

Des d'aqui llençar un missatge i un consell , necessitem una major cultura meteorològica i climatològia tant al dia dia com alhora de viatjar , encara que es tracti de turisme interior a Catalunya o a la Península. De fet a Europa ja es una costum habitual remirar per internet o els llibres la climatologia d'aquell pais al que es vol viatjar.

No és or tot el que lluu , ni sol i platja tot l'estiu.

miércoles, 26 de mayo de 2010

Tresmalls il·legals a l'Escala , xarxes a tocar d'escull.

Es poden controlar les il·legalitats en la pesca artesanal ?

A continuació us vull explicar una de les historietes reivindicatives i de denúncia en les que m'he trobat mentre pescava a l'Escala, en aquest cas de rabiosa actualitat.

Em trobo a dia 21 de Maig de 2010 , un divendres de primavera sensacional. A dos quarts de nou del matí preparo els estric i baixo a pescar cap a La Creu , al arribar-hi baixo fins a " La Planca", allà on antigament hi havia situat el trampolí i on des de fa forces anys hi trobo un dels meus indrets preferits per anar a pescar amb canya. És un indret sensacional , tranquil , amb unes vistes privilegiades cap a Les Muscleres, El Canigó, Empuries , Sant Pere Pescador i Roses. Una racó ple de recòrds , de bons recòrds i de converses entretingudes i enriquidores amb en Mariano , en Rafel , en Tarra i molts d'altres.

Però com diu aquella dita en castellà "No es oro todo lo que reluce" i com passa molt sovint la vida no es de color de rosa , sinó que molts cops té versions més fosques i aquest passat divendres en vaig gaudir d'una bona versió.

Cap allà quarts de deu una barca de pesca escalenca de tresmall s'apropa cap un "gall" situat davant Les Muscleres i comença a recollir xarxa , va avançant fin arribar a un altre "gall" a mig camí entre l'Oberta i el Rec del Molí. Seguidament tomba el rumb i segueix recollint xarxa en direcció cap a La Creu cada cop més aprop de la línia de la costa fins situar-se només a uns 60-65m. Poc a poc s'acosta fins davant la meva posició , fet que em fa recollir la canya per por a una enganxada amb la xarxa , situada a no pas més de 60m de La Palanca. Un cop situada just en línia recta m'aventuro a comprovar un fet irrefutable , agafo la canya i la llenço en direcció cap a la barca. Bingo! El plom arriba fins a l'embarcació , és a dir si jo calculo que llenço a uns 65-70m , això vol dir que es situa encara a mens distància de terra.

Evidentment ni ells ni jo ens quedem tant panxos i ens intercanviem unes quantes paraules en una discussió un xic pujada de to. Ves! Ells eren perfectament conscients de que allò que feien estava completament fora de la llei. Una llei i una legislació pesquera que ens explica que els arts de pesca professional han de ser calats a una distància mínima de 250-300m segons el tipus de costa on es trobin, per tant salta a la vista , una xarxa situada a 60m és completament il·legal.

Arribats a aquest punt i amb la conseqüent emprenyada i també impotència d'un pescador recreatiu que paga religiosament una llicència de pesca any rere any , em venen al caparró unes quantes preguntes i/o reflexions ràpides.

- Que s'hi pot fer per evitar aquestes infraccions?

- Està ben regulada la pesca tradicional a l'Escala i a Catalunya?

- Quin impacte pot tenir una xarxa a 60m de la costa , a uns 8-10m de fondària i en un ecosistema marí tant fràgil com el mediterrani?

- Quin nº de peixos pot acostar-se a les cales i platges de l'Escala per criar o alimentar-se si a l'hora d'entrar-hi es troben amb una xarxa dce més de 200m devant?

- Quin sentit té pagar anualment una llicència de pesca , quant devant els teus morros veus els pescadors professionals infringint una normativa estatal?

- Quin és el futur de la pesca recreativa en un territori marítim cada cop més castigat i cada cop amb menys peix?

- En un futur Parc Natural del Montgrí es permetràn aquestes barbaritats?

Preguntes al vol , però siusplau , toquem de peus a terra d'una vegada!