Erem més de 20 ,i en quedem 3. Història de com es va perdent l'afició a la pesca a l'Escala .

Quins temps aquells , en que ens reuníem la mainada a La Riba cada tarda d'estiu per pescar.

Que s'en ha fet d'aquella colla de 10 o 15 criatures de 6-9anys que intentàvem fer-nos amb algun gòmit , guiula , serrà o petard ?

Tinc encara els records d'infància ben vius,ens situem a la meitat dels anys 90 i les tardes de pesca suposaven per molts de nosaltres l'experiència més emocionant i divertida del dia . Rèiem , competíem , cridàvem , xalàvem d'allò més i de tant en tant alguna de les petites boies que hi teníem calades s'enfonsava per la picada d'alguna guiula , babosa o gòmit . El día que algú agafava un sarg o una escórpora , aleshores era festa major. Els avis o pares ens ajudaven a amarrar els hams , a posar el cuc , i a vegades a treure el peix de l'ham , i alhora ens teníen controlats per si algú es feia mal.

Mica en mica ens vam fer grans i vam començar anar sols a pescar , aleshores encara continuava l'esperit ben viu d'amistat que havíem creat anys enrere, i el anar sols ens permitia fer algun disbarat més i tenir alguna aventureta ja per explicar. Va arribar el moment que els gòmits i baboses es van convertir en algun sarg , alguna orada i algun roger , la primera peça de mèrit es aquell recòrd que no s'et esborrarà mai de la memòria , una experiència brutal que a uns quants ens va acabar d'enganxar a aquest esport.

Però a partir d'aquí va començar el declivi ,a partir dels finals dels 90 i principis del nou segle molts companys van deixar l'afició i només ens vam quedar una desena , que al arribar a l'edat de l'adolescència vam passar a ser només unes 5-6 persones. Això si , els que quedàvem continuávem disfrutant com el primer día. Un fet molt positiu va ser l'arribada de companys inmigrants els quals ja eren nascuts aquí l'Escala , que es van interessar molt per la pesca , i van voler que els més "veterans " els ensenyessim els trucs. Van apendre ràpid (van tenir bons mestres) i al cap de pocs mesos ja s'unien a nosaltres en les jornades de pesca. Ens pensàvem que es recuperaria l'afició , però després de 3 o 4 anys el resultat va ser ben diferent , molts d'aquests companys també van abandonar , resistint només 2 o 3 amics que continuen fins avui en dia.

Actualment , ja al 2008 , ens trobem que del nucli que vam començar a pescar junts , només quedem 2 , si ja hoheu sentit bé 2!!! . Un servidor i l'Abel , i en alguna ocasió ens acompanyen el Mohammed o en Zacaries. La Platja , La Riba , el Gavià , La Punta , l'Olla i La Creu han quedat buits dels pescadors qe abans grimpàvem per les roques, molts dies només veig el meu parell de canyes i en contades ocasions encara ens agrupem aquestes 2 o 3 persones més que quedem , i fem un bon matí com els d'abans.

Però el que més em preocupa avui en dia , es que no veig mainada pescant , no senyors , la Riba està buida de criatures , boies i canyes , com hem pogut arribar fins aqui?

La doble moral que tant es porta avui en dia no veu en bons ulls que les criatures pesquin , perquè és un fet horroròs matar alguna bestiola de mar , encara que sempre sigui per consum propi . Els hi neguem la pesca pero els permitim veure el telediario , la pelicula d'acció del divendres a la nit , o el pressing cash de "la cuatro". Els hi permetem que es quedin enclaustrats entre 4 parets veient la tele , l'ordinador , o la consola , i en canvi no els transmetem un dels valors que té la pesca que es gaudir del paisatge , de la mar i de la vida que hi acull.

Quin serà el futur real de l'afició ? Com es notarà la manca de noves generacions?

Això ho sabrem amb el temps , però molt em penso que no pinta gaire bé el tema.

Mentrestant n'hi ha uns quants que continuem anant a pescar i guadint amb cada jornada i amb cada captura , els pescadors tenim aquell do que no ens importa associar-nos amb gent de edat ni d'origen diferent a la nostra , a més a més tothom aprenem de tothom.

Pels que encara resistim : Josep , Josep Ridao , Ramón , Abel , Joan , Zacaries , Sergi , Guillermo i molts d'altres , amunt la pesca ! i amunt l'Escala! Perque del que estic molt i molt segur , que tots nosaltres hem aprés a estimar aquest poble tot gaudin de la mar .